MAULETS I MIQUELETS, DESPRÉS DE 1707

La paraula ‘Miquelet’ potser no és molt coneguda en el sentit que anem donar-li: un soldat no regular (que no forma part d’un exèrcit). A més a més, si ens situem en els anys posteriors a la batalla d’Almansa, estarem parlant de resistents a les tropes franceses i borbòniques, molts d’ells maulets i propers a la guerrilla i el bandolerisme.
La qüestió és més important del que podíem pensar de bon antuvi. Les darreres incursions d’Abel Soler i de Vicent Mahiques posen de relleu com la Guerra de Successió, entre nosaltres, no va acabar exactament el 1707, amb la batalla d’Almansa i la crema de Xàtiva.  Els filipistes comandats per Mahony i d’Asfeld van patir molt per haver de rendir la plaça de Dénia, encara defensada pel general Basset fins desembre de 1707. A més a més, cal tenir en compte que Alacant va caure el 1709 i Barcelona el 1714.
A llarg del mateix 1707, els miquelets van actuar per Marxuquera i pel Coll del Llautó (a la fita amb la Vall d’Albaida) a tall de guerrillers ‘avant la lettre’. Els qui formaven part de les quadrilles (fins un parell de centenars) no eren exactament uns marginals: entre ells podríem trobar un ex-justícia de Ròtova, el cirurgià de les monges de Santa Clara, l’antic arrendatari dels drets de Ròtova o un membre del poderós llinatge dels Laopa. Segons la hipòtesi plausible de Vicent Mahiques Roig, potser aspiraven a ocupar el buit de poder que deixaven el duc i els seus acòlits. Entre aquests darrers es trobaven molts senyors petits de la Safor, com ara els Faus de Ròtova o els Ros de Daimús. El senyor de Palma, Guillem Ramon de Montcada, marqués d’Aitona i membre de l’alta noblesa, també era botifler.
Però la majoria dels rectors de poble eren austriacistes. De fet, els del Real i Beniopa, van ser presos per les noves autoritats. Com també fra Miquel, llec del convent de sant Roc (vaja, que prop del meu quefer diari!). Pel 1708 la situació continuava sent insegura i les mateixes tropes i els voluntaris botiflers temien acudir a les muntanyes de la Safor i la Marina on abundaven els miquelets. Pel 1710, una companyia formada a Ròtova va haver d’ésser dissolta perquè la majoria dels seus membres havien esdevingut miquelets. Alguns acabaren penjats en la forca.

Imatge: Guillem Ramon de Montcada, IV marqués d'Aitona, senyor de Palma i botifler.
Extreta de MAHIQUES, Vicent. El terme general del castell de Palma en el segle XVII. Entre senyors, frares i bandolers (160-1710). Edició il·lustrada. DVD. 2012.

El mateix Vicent ens destapa també unes declaracions sucoses d'un servidor del duc de Gandia, qui parlava de castigar a los malos y juzgando de tan mala calidad a los de Oliva, Pego y generalmente de casi todos los lugares de los estados de Vuestra Excelencia que no han bastado medios, assí de benignidad como de rigor, para apartarles de su reveldía si siempre manteniéndose pertinazes en su maldad.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD