Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2012

ADÉU A LES MANCOMUNITATS?

Imatge
Sembla que el món va al revés. Els bancs, les finances i els dirigents públics fan una gestió pèssima però són tots els ciutadans i els serveis públics els qui semblen els culpables. Si més no, són els qui han de pagar els plats trencats i les factures. Sobretot si formen part dels esglaons més febles. Ara, en lloc d’eliminar les diputacions anem a reforçar-les. Si les mancomunitats ja existien de miracle i per voluntarisme, foc amb elles. Per a què les comarques? “España, una grande y libre”!
Foto: http://www.saforguia.com/HOME2011/LeerNoticia2011/tabid/357/titular/EN_ABRIL_LA_MANCOMUNITAT_DE_MUNICIPIS_DE_LA_SAFOR_PODR%C3%8DA_HACER_CRACK/idnoticia/29019/Default.aspx

SILENCIS I PARAULES QUE S’ENDUU EL VENT

Imatge
Ací us pose un enllaç amb un article que, finalment, ha eixit a Levante EMV sobre la posició del col·lectiu d’arxivers valencians davant de la llei de transparència/opacitat. El cas és que, com us insinuava en un ‘post’ anterior, el tema del silenci, o dels silencis mediàtics, és molt complex. Hi ha tot el tema de la comunicació (emissor, missatge, mitjà, receptor...) i la tendència dels ‘mass media’ a trivialitzar o ensagnar i polemitzar per tal d’elevar un tema a la categoria de notícia. De fet, les accions col·laboratives que hem fet els arxivers per tal de celebrar el Dia Internacional dels Arxius han tingut poc ressò als mitjans.

Malauradament, el treball callat, constant, humil, efectiu, amable; els esforços per viure, conviure, organitzar i millorar la professió i la societat no són notícia gairebé mai. El morbo, el panem i els circenques ens captiven, potser irremeiablement.

Ja m'ho ha dit un amic ben sincer: no us faran cap cas!


  Imatge: virgolunatica.wordpress.com

CONSTRUIR O DESTRUIR?

Imatge
Hi ha accions que són difícils d’entendre avui dia. Una d’elles és la continuïtat dels “PAIS” i les urbanitzacions que porten un camí directe vers l’estavellament. Com urbanitzar ara més territori amb la que està caient? No ens sobren pisos, cases, apartaments, polígons industrials i solars? Perquè no tractem, primer, d’administrar bé i mantenir el que tenim?
  Per què volem més solars on no es construirà? Per a recaptar més impostos, de moment, i augmentar les despeses de manteniment? Per carregar-nos un grapat de cases i d’alqueries?   Tot açò no ve arran d’una tesi doctoral sinó del que, a primera vista, sembla un trellat elemental, però no coincideix amb les tramitacions i les actuacions urbanístiques. Segurament un jurista, un urbanista o un bon coneixedor de l'administració farien observacions més matisades. Sembla que no és tan fàcil parar la iniciativa d'un agent urbanitzador en el marc legislatiu actual... però en tot cas, la paradoxa és majúscula, sobretot si tenim e…

BICIS PERILLOSES?

Imatge
Certament, no deixa de ser cridaner que des de fa un temps les bicicletes estiguen en el punt de mira per ser multades i reprimides. No dic que algun adolescent no faça una miqueta l’haca o  que alguns tinguen el vici d’anar en sentit contrari. Però, no serà més perillosa una moto (de dos o quatre rodes), un cotxe o un tràiler en mans de qualsevol imprudent? Quantes persones han estat mortes o ferides per un atropellament de bicicleta?

   Em fa l'efecte que s’han tret les coses de mare. És clar i de sentit comú que no s'ha de córrer amb la bicicleta pel carrer Major a les 7 de la vesprada. Entre altres coses, perquè és impossible. Però presentar a uns ciclistes pel passeig de les Germanies, a la premsa, com si fossen gairebé uns delinqüents, em sembla excessiu. Què fem, aleshores, amb els policies locals i nacionals que aparquen i circulen per on els rota, inclosa la passarel·la de vianants del riu Serpis? Uns altres tipus de delictes, molts d’ells de guant blanc i estafes ba…

ARENES I PINS

Imatge
A l’entorn del nostre paisatge costaner
  Els usos del nostre espai vital han estat certament canviants. Més encara quan ens envolten formes aigualoses, amb sorra i vora mar; variables, serpentejants, emmotllables. Fortament antropitzades. Les connotacions de l’adjectiu fangós o marjalenc ho diuen tot.   Tanmateix, entre el marjal i la mar, les nostres costes,i moltes altres, s’han fet lineals i arenoses per gràcia dels corrents marítims que han conformat una llarga devesa o llengua de sorra. La que ens resta a nosaltres entre l’antic ‘camí de l’arena’ (ara carretera de Xeraco o Natzaret-Oliva) i la vora del mar.   Tot just damunt d’aquesta llenca arenosa es situa la nostra ‘platja’ construïda. Una realitat difícil de desestacionalitzar per la senzilla raó que d’hivern no dona gust estar-hi. Els vells del pobles sempre ho han dit: hi ha dos mesos útils a l’any.

   Aquestes arenes han estat testimoni solitari del pas constant dels vents, de les ones, de vaixells encallats,  de pirates i ba…

ELS SILENCIS MEDIÀTICS

Imatge
M’alegra molt que divendres es presente a Gandia l’anuari que parla dels silencis periodístics de 2011,concretament d’aquelles informacions o enfocaments ara mateix silenciats, minoritzats o invisibilitzats. La veritat és que resulta escandalós el grau en què la premsa i la televisió de masses estan comprades i venudes. On és aquell esperit de la premsa 'independent'?
  Realment, el periodisme sempre és depenent, si més no de les forces de cadascú i del col·lectiu o empresa de què forma part. Al capdavall, per a bé o per a mal, bona part de la viabilitat dels projectes acaba sent empresarial i/o directament política, de manera que tornem cap a la premsa de partit o sectària. Potser no és possible un exercici ‘lliure’ de la premsa? En tot cas, la llibertat té un preu i no precisament barat.  Quan llisc les planes de ‘El Litoral’, premsa local del 1881-1885, me n’adone de l’encisadora innocència dels qui escrivien aquelles planes imbuïts per la fe en el progrés, en la millora de l…

ARXIVERS VIUS

Imatge
Una crònica subjectiva de la trobada de Pego
  Malgrat que ningú ha volgut fer de secretari, els arxivers de les comarques centrals valencianes ens hem reunit a Pego per comentar les nostres ‘vides’ laborals, conèixer-nos millor, guanyar en cohesió, exposar les nostres experiències i compartir coneixences i dubtes. Amb aqueix fonament, podrem albirar un futur de resistències i guanys possibles.
  No podem obviar que els moments són difícils. Ho són per a la immensa majoria i nosaltres no en som una excepció. No pocs vivim a la vora de l’avenc laboral i el trontoll permanent, lluny de la seguretat funcionarial. Tanmateix, amb trobades com aquesta manifestem la nostra vivacitat, ens projectem sobre el nostre entorn i reconduïm els nostres esforços.
  Algunes de les conclusions provisionals i discutibles podrien ser:
-El famós SAVEX (Sistema d'Arxius Valencians en Xarxa) porta camí de ser un bluf més del poder valencià. Tants anys esperant per a acabar amb un producte inacabat, avortiu. …

L’ERMITA DE SANTA ANNA

Imatge
VERCHER NAVARRO, Miguel. L’ermita de Santa Anna. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2011. Quaderns comarcals, núm. 25.
Ressenyem el llibre de Miquel Vercher al temps que fem un recorregut visual i històric per l’ermita i els paratges del seu entorn.


A hores d’ara, l’ermita de Santa Anna és la més viva de Gandia. Si tenim en compte que l’Església i el seu patrimoni ciclopi han travessat sotracs de tota mena, èpoques glorioses, desamortitzacions i decadències, el fet que avui ens la trobem neta, llustrosa, seu de culte i d’activitats culturals, no deixa de ser un petit gran miracle.

Aquesta antiga ermita va ser creada i patrocinada per la vila de Gandia, durant el segle XIV, i sovint era utilitzada com a llatzeret, casa blanca o centre d’aïllament de malalts. Probablement, d’ací ve el topònim de Nazaret per al barri de baix de Santa Anna. L’àvia de Jesucrist, a més a més, va ser patrona de Gandia fins 1882.

L’any 1809 l’ermita va ser cedida en usdefruit a la comunitat de pares Escolapis, e…

DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS (A PEGO)

Imatge
No cap dubte que parlar d’arxius és una qüestió casposa. Què s’envia als arxius? Allò que no es vol, allò que ha mort, allò que no serveix per a res (de moment)? La batalla dels arxivers, així, pot semblar perduda de davantmà. Ressuscitar els morts? Donar vida i reciclar allò descartat?    Supose que també és cert que el misteri, fins i tot la possible veneració vers allò antic ens pot beneficiar. I tot allò de la literatura al voltant des nostres orígens i la nostra identitat. Sembla, però, que açò darrer no està gens de moda.    Un poc desafiant el signe dels temps, a Pego, Vila –real i sant Joan d’Alacant ens ajuntem per parlar de les nostres coses però també per posicionar-nos davant de temes que preocupen o afecten a tots. No és important la consultabilitat dels arxius? (també els dels papers i documents d’ara). No hauríem de reivindicar la transparència front a la mentida i l’obscurantisme? No estem farts, acàs, de tant de frau i tanta corrupció? Només podem combatre-ho amb la …