ELS SILENCIS MEDIÀTICS


   M’alegra molt que divendres es presente a Gandia l’anuari que parla dels silencis periodístics de 2011, concretament d’aquelles informacions o enfocaments ara mateix silenciats, minoritzats o invisibilitzats. La veritat és que resulta escandalós el grau en què la premsa i la televisió de masses estan comprades i venudes. On és aquell esperit de la premsa 'independent'?

  Realment, el periodisme sempre és depenent, si més no de les forces de cadascú i del col·lectiu o empresa de què forma part. Al capdavall, per a bé o per a mal, bona part de la viabilitat dels projectes acaba sent empresarial i/o directament política, de manera que tornem cap a la premsa de partit o sectària. Potser no és possible un exercici ‘lliure’ de la premsa? En tot cas, la llibertat té un preu i no precisament barat. 
  Quan llisc les planes de ‘El Litoral’, premsa local del 1881-1885, me n’adone de l’encisadora innocència dels qui escrivien aquelles planes imbuïts per la fe en el progrés, en la millora de les condicions materials i morals de la humanitat: què bonic!

  A hores d’ara vivim en un guirigall informatiu altament controlat si bé hi ha escletxes crítiques minoritàries. Esperem que puguen prosperar. 
  Potser més avant, us pose un parell d’exemples d’intra-contra periodisme. Ara mateix, m’arriba una nota de Cebrià Molinero que potser tinga el seu interés i que copie ací baix. I se m'acut també la recent catilinària d'Aliaga sobre l'estat actual del periodisme i els periodistes.


Jo vaig passar, camí d'Alcoi, a les 13,15 i el foc era com una fogateta de San Joan que mitja dotzena de veïs de Lloc Nou haguessin pogut apagar. Quan tornava a les 17 hores el foc havia pujat a les zones inaccessibles de la muntanya i tenia un front de mes de 5 Kms. Solament hi havia un helicòpter i una avioneta i venien per carretera auxilis de l'exèrcit i les brigades contra incendis. La centralització de les tasques d'extinció en la Generalitat, deixant de banda als Ajuntaments i el retard en la resposta, en definitiva la burocràcia inefeciva, ha estat la culpable de l'extensió de l'incendi¡¡¡.

(i, diria jo, perquè no hi ha als pobles de muntanya brigades d'acció immediata?)

Comentaris

ideamon ha dit…
Trobe que l'Internet i les xarxes socials són el periodisme del futur actual, el més independent, el menys sectari i el més global, encara que malauradament no arribe tot, a tothom, per l'intricat de la xarxa,com les poderoses i fàcils teles o ràdios, però crec que les persones ens convertim en els més fidels notaris de l'actualitat del que passa al nostre voltant. Magnífica tasca la que fas, traient el que ha contat l'amic Cebrià sobre l'incendi de la Cuta, eixe, i no un altre, malgrat les deficiències, és el periodisme que fa falta, Eixes són hui les eines necessàries per a sentir-nos identificats amb el nostre veïnat.....i amb el nostre poble.
Molt d'acord, Ideamon. Però també està el periodisme professional, d'investigació... No tinc clar si internet serà prou, encara que sí ens dona oportunitat de trobar-nos. M'alegra el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD