SILENCIS I PARAULES QUE S’ENDUU EL VENT


Ací us pose un enllaç amb un article que, finalment, ha eixit a Levante EMV sobre la posició del col·lectiu d’arxivers valencians davant de la llei de transparència/opacitat. El cas és que, com us insinuava en un ‘post’ anterior, el tema del silenci, o dels silencis mediàtics, és molt complex. Hi ha tot el tema de la comunicació (emissor, missatge, mitjà, receptor...) i la tendència dels ‘mass media’ a trivialitzar o ensagnar i polemitzar per tal d’elevar un tema a la categoria de notícia. De fet, les accions col·laboratives que hem fet els arxivers per tal de celebrar el Dia Internacional dels Arxius han tingut poc ressò als mitjans.

Malauradament, el treball callat, constant, humil, efectiu, amable; els esforços per viure, conviure, organitzar i millorar la professió i la societat no són notícia gairebé mai. El morbo, el panem i els circenques ens captiven, potser irremeiablement.

Ja m'ho ha dit un amic ben sincer: no us faran cap cas!



  Imatge: virgolunatica.wordpress.com

Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
La relació entre poder polític, mitjans de comunicació i societat és ben complicada. Al menys això em sembla a mi. La transcendència de les activitats culturals i patrimonials organitzades fora de les institucions és escassa. Per contra, quan ho organitzen elles, amb èxit o sense, aconsegueixen difusió, ja se n'encarreguen els gabinets de premsa. Per al sector cultural, a hores d'ara, per a mi de les poques solucions possibles la més eficient podria ser l'associacionisme. Però un associacionisme que aglutinara els diferents sectors culturals per formar un grup el suficientment fort i independent. Sona pura utopia. El següent enllaç és d'un article sobre el tema que he llegit aquest matí, mereix llegir-lo : http://www.lavanguardia.com/cultura/20120627/54317340186/que-hacer-con-la-cultura.html?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter
L'article és ben interessant. A més, Xavier Antich, historiador de l'art i filòsof, va inaugurar les darreres jornades bianuals dels arxivers catalans i potser comptem amb ell per les nostres. El problema potser està en que es queda tot un poc per l'aire. És evident que cal estar ahí. Jo ho intente i n'hi ha molt bones voluntats arreu. Pitjor seria no fer res; però la vivacitat i realitat de l'associacionisme voluntarista conviu amb la feblesa estructural. Crec que la cultura es debat irremeiablement, naturalment, entre la espontaneïtat, la creativitat, i la conformació d'estructures sòlides que, al seu torn, poden ser la tomba de la cultura crítica i l'objecte de compra o manipulació política...

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD