JOANJO MASÓ I MONFORT

Gata, 1953 -
L'Alcúdia de Crespins, 2012.

   Hom suposa que els rectors de parròquia són les persones especialitzades en oficiar en els moments clau: quan naixes, quan et cases i quan et mors. Tanmateix, no sempre l'encerten. Hi ha ocasions en què el ritual es menja les persones i això no deuria passar.

  Afortunadament, l'acomiadament de Joanjo del món dels vius ha estat molt més càlid del què s'ha manifestat en la cerimònia religiosa. Tot el poble estava allí per acompanyar-lo; amb el seus col·legues mestres, els amics, i els companys de consistori i d'opció política. I, és clar, la seua família. Mirant la seua filla i el seu fill te n'adones que, sortosament, Juanjo ha transcendit ja el seu ésser i que té uns digníssims successors.

   Joanjo ha estat una gran persona que s'ha implicat profundament en els assumptes públics. La seua amabilitat i el seu caràcter acollidor ha sabut projectar-los des de sa casa i la seua escola molt més enllà.

  Joanjo ha mantingut les seues arrels a la Marina, a la vora de la seua muntanya màgica, el Montgó. Ha cultivat la terra, l'amistat, el magisteri, l'excursionisme i la bonhomia. No puc dir molt més, perquè l'he conegut en moments puntuals, a la muntanya, sobretot, i a través d'Heliodor i Maria. Però sé, i això és ben important, que és un gran amic dels meus amics i de tots els seus amics. I que és un exemple de persona; i de persona implicada en els assumptes públics per vocació i compromís altruïsta, cosa que, avui dia, cal remarcar.

Foto: blocbarxeta.blogspot.com

Comentaris

Estel Masó ha dit…
Moltes gràcies per escriure aquestes paraules càlides sobre mon pare. Ell també ho estarà agraint, ja es buscarà la manera. És cert que el seu comiat va ser entranyable a l'hora que multitudinari, car mon pare era un home que es donava senceret a fer germinar, en allò comunitari, sentiments i relacions sanadores per a la humanitat. I això la humanitat li ho torna a un.
Salutacions,
Estel Masó i Perales
Josep Ramon Torres ha dit…
Estel, ni Lupe ni Maria (la teua germana d'institut)ni jo mateix vam poder acompanyar-vos en aquest dia tant dolorós com inesperat. Sabiem que Joanjo estava amb problemes de salut però ningú no podia imaginar aquest final tant sobtat. Encara esperavem, abans d'acabar l'estiu, visitar-lo a la caseta de Xàbia on tantes vegades ens havia convidat i on, enguany si, voliem anar. Però ja no podrà ser. Us enviem a tú, al teu germà i a ta mare un abraç ben fort.
Ramon Torres, Maria Torres i Lupe Palau
Estel, amb raó esteu orgullosos del vostre pare. I estic segur que donareu vida a la seues virtuts i, així, a ell mateix. Una abraçada a tota la família.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD