PARÀBOLA

No és aquesta imatge una paràbola de l’estat dels arxius, de l’administració i ... de tot ?



   La caiguda amb efecte dominó de la documentació de la ciutat de la Justícia, a València, podria semblar una anècdota, però no ho és. En realitat, és una mostra gràfica i palpable del col·lapse de l’administració judicial; i parla de la mancança de professionals dels arxius i d’organismes adients al seu si.

   Sembla mentida que si els metges prenen cura dels malalts i els jutges dicten sentències, no hi haja serveis d’arxius al càrrec dels documents mèdics o de la justícia. En un moment en què es posa en qüestió la pròpia existència de l’administració i dels funcionaris, es fa evident que si volem que la nostra societat funcione calen professionals que se n’ocupen de cada qüestió. Tot i que sembla una bajanada o una obvietat, sembla que per a molts incautes no ho és.

  La caiguda a terra d’aquests prestatges i l’acumulació descontrolada de lligalls al terra dels jutjats no són sinó una il·lustració de com s’està deixant caure una administració que requereix reformes i millores, evidentment, però no retalls indiscriminats i d’efectes destructius.

  La cura i el bon portar dels documents d’una administració és símptoma d’una societat organitzada que atén com cal el patrimoni documental i la informació que requereixen els ciutadans (què he dit? ciutadans? Hauré de dir ‘vassalls’?).

   L’actual política no solament de retalls sinó de menyspreu per la cosa pública ens porta a l’autodestrucció irresponsable i el reculament en la història.


Foto i notícia: http://www.lasprovincias.es/v/20120711/valencia/desplome-estanterias-obliga-precintar-20120711.html

Comentaris

Esperança ha dit…
El més trist d'aquesta imatge metafòrica de la situació d'un Estat i de la seua administració, és que cada una d'eixes carpetes, cada expedient judicial, cada full caigut, té el nom d'una persona. Molts noms, moltes històries, moltes vides caigudes d'una prestatgeria. I com ben bé dius, sense ningú que hi tinga cura.
El cas particular de l'administració judicial és especialment dramàtic. Els jutjats de Gandia, és clar, es troben en situació semblant, en perill, al garatge junt als objectes furtats, etc. I els 'encarregats' dels arxius són els funcionaris que esperen, amb deler, una destinació millor. El darrer que vaig conéixer es va autopresentar dient que no era 'Atila'. Les persones solen importar poc. Ells, el que volen, és llevar-se un pes de damunt.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD