UNA NIT PLÀCIDA


  La manifestació de dijous per la vesprada va ser sorollosa, però tranquil·la, a Gandia. Afortunadament, a més d’expressar la indignació, les manifestacions serveixen per retrobar-nos amb els amics i amigues, per compartir penes, neguits, notícies i alegries. Fins i tot per departir amb algun policia que trenca, momentàniament, el seu hieratisme.


  Ahir també vam tenir música. A l’ambient familiar, pausat, plàcid de la ‘platja’ de Miramar. Les bandes del Real i Miramar feien intercanvi. Una vegada més, el miracle de la música va envair l’espai sonor i l’ambient estiuenc. Gent gran i menuda, xiquets, molts xiquets, cridaners i escandalosos com ells sols, un xicon amb el síndrome de Down que fruïa i es movia amb el ritmes i els compassos, xiques boniques i xics que seien a la gespa, recolzats en una palmera llisa. Plàcidament; amb el  petit mar de música que omple la plaça: un pasdoble valencià, una dansa israeliana... Sons que, de vegades, semblen llunyans, com una ‘banda sonora’. Hi ha, malgrat tot, racons de felicitat o, si més no, de plaer i fresca de nit d’estiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD