APRIMAR L’ADMINISTRACIÓ O EL SUICIDI COL·LECTIU


  No cap dubte que ens trobem davant d’una ofensiva salvatge del neoliberalisme, dels mercats o dels poders fàctics, com vullgueu dir. Sembla que de repent tots els serveis i aparells construïts a les darreres dècades, els quals contribuïen a millorar la nostra qualitat de vida (jardins, sanitat, ensenyament, cultura...) ara va i resulta que són sobrers. De repent, després de 30 anys d’autonomies, ara va i resulta que aquestes no calen perquè són deficitàries.
   Atenció que no s’hi tracta de restar crítiques a la malversació de fons públics: però de TOTES les administracions, inclosa la central, que sembla que no haja trencat un plat.
   Fa una estona llegia un treball de Terry Cook en el que recordava que la ‘New Deal’, la política per eixir de la crisi de 1929, s’havia fonamentat en un reforç de l’estat (particularment dels estats federats dels EE.UU.), el qual havia de ser punta de llança en eixir del clot mitjançant una política activa, imaginativa i expansiva.
  A hores d’ara, les polítiques estatals el que estan fent és cavar la fosa més fonda per a tots. I no dic que els poders públics gasten indiscriminadament, sinó selectivament i amb criteri. Fa la feta que els famosos mercats o inversors són els que estan conduint els governs cap a LA DESTRUCCIÓ de la pròpia administració pública (que augmenta el seu propi poder i deixa indefensa la població), la qual cosa porta a la desintegració social, a la desaparició de les classes mitjanes i a l’aprofundiment d’un clivell d’injustícia que ens porta a l’enfrontament virulent. Una política certament irresponsable.

Foto: Franklin D. Roosevelt, promotor de la New Deal entre 1933 i 1938.

Comentaris

En tot açò a mi em sembla que ens pretenen vendre gat per llebre. Si les 'autonomies' són deficitàries és perquè els polítics que les han governades ho han fet tot pols. Ara sembla que no hi haja hagut ningú darrere malversant i furtant i tirant el burro per la finestra de les estupideses i dels destarifos i de les especulacions. El model autonòmic no fou una idea de les més brillants, almenys de la manera com es va portar a la pràctica, però no vull ni pensar quina és l'alternativa que els caps pensants i tan responsables ells del PP ens tenen reservada. Jo, què voleu que us diga: se m'està començant a clavar el dimoni de l'independentisme en el cos. I no m'estranya.
ideamon ha dit…
Jo pense que no es tracta d'aprimar l'administració sinó de fer-la més eficient, és ben sabut per tothom que l'administració local en gran part viu dels impostos i taxes que paguen els seus ciutadans. L'IBI mateix és un impost que per les seues característiques crec que deu de ser dels més importants per al manteniment d'un ajuntament i els seus serveis i eixe impost ha apujat un tant enguany, prou més que els darrers anys, malgrat la crisi, imagine que hi haurà un percentatge de gent que continuarà pagant-ho, supose prou alt. Aleshores, quin és el problema que es planteja? Si es recapta més o menys els mateixos diners que fa uns anys i ara amb la pujada un poc més. Que és el que passa? Pense que no s'han fet les coses com cal, que han malbaratat en l'administració tirant amb pólvora de rei, sense tenir cap previsió d'estalvi per a un futur, pot ser difícil, endeutant el poble més del que cal. Crec que s'han de demanar responsabilitats als qui estan o han estat al cap dels ajuntaments i cal deixar-se ja de paraules. Els que esteu de funcionaris per la proximitat amb l'administració i la ciutadania, teniu i tenim l'obligació de denunciar a aquesta gent, ja que uns se'n van de rosetes i altres pel que es veu tirant-li les culpes als anteriors gestors pareix que també se'n volen anar i deixar-ho també tot emmerdat. I el poble a pagar i a quedar-se sense serveis. I si, pense com tu, que es tracta de que els mercats i inversors del capitalisme neoliberal són els que estan conduint els governs cap a la destrucció de la administració pública i aço no és una crisi és una estafa. Cal recalcar-ho.
Xè, són certament interessants els vostre comentaris. Em sembla lògic que vullguem caminar cap a l'independentisme. El cos ho demana. Tanmateix, el problema, crec,que no rau solament ahí: quins governants o representants elegiríem al País Valencià? Em fa la feta que tots volem trobar uns culpables, uns caps de turc. De fet els hi ha i haurien de pagar-ho. Hauria de ser una condició 'sine qua non', si més no perquè es fera 'justícia', allò que està faltant a totes vistes. Tanmateix, això sol no resol la crisi econòmica i la manca de numerari, ni el poder immens dels inversors que han posat de genolls la mateix Gran Bretanya, tot un país... Estem tornant als sentiments de 'colls tallats i a la séquia' i de la repressió pura i dura. I em sembla que això és certament perillós. Per això parle de la irresponsabilitat dels poderosos i governants que estan tensant la corda fins extrems que es faran insuportables.
A nivell local i de l'administració en general, em sembla que els ingressos estan baixant, malgrat la puja d'impostos, senzillament perquè l'activitat econòmica baixa (la construcció, les altes d'activitats, els PAIS, etc). D'altra banda, el que cal és una reforma a fons i important de l'administració per fer-la més efectiva (no per destruir-la), la qual cosa vol dir acabar i controlar els càrrecs de confiança inefectius o inoperants i també reformar i refermar la independència i professionalitat del funcionariat... no res i avant... qui ho farà i com? Hi ha una article interessant en 'El País' sobre aquest tema
http://elpais.com/elpais/2012/07/23/opinion/1343043295_174561.html
Molta salut, Maria Josep i ideamon, i ganes per seguir lluitant!

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD