LA IRRESISTIBLE RESURRECCIÓ DE L’ESGLÉSIA COM A SERVEI SOCIAL



Regirant papers vells me n’he adonat del temps que hi he estat capficat en la història de monestirs, parròquies, convents i  col·legiates; en beneficiats, prelats i preveres diversos... volent o no volent, gairebé sempre entropesses amb l’Església si viatges en el temps. O en l’espai.
Sembla increïble el poder, la presència i la pluralitat d’elements que l’han vinguda conformant: ordes especialitzats en l’ensenyament, en la predicació, en la contemplació i el cant..., en la pregària o, també, en l’atenció als malalts i pobres. Ordes reformats i contrareformats; ermites i oratoris; joies, quadres estàtues; jurisdiccions i patrimoni immobiliari...
 Davant la destrucció de l’estat, de l’administració i dels serveis públics, sembla que tornarem no ja a la beneficència del XIX sinó a la caritat antiga. Tornarà a ser l'Església el servei social més potent, com als països musulmans?
El més curiós del cas és que cada volta tenim més assumit que reculem vers el passat i la misèria. Cada comentari que ens arriba sobre sous d’explotació extrema i situacions d’injustícia flagrant, que empitjoren les pitjors espectatives, ens deixen de sorprendre. I sembla ja un comentari ‘normal’ que caminem cap a la violència social... Haurem d’assumir tot això i el pessimisme col·lectiu, tan fàcilment?


Fotos:
Fontilles. arteinformado.com
Teresa Forcades http://www.germinansgerminabit.org/adversus_haereses/adversus.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD