MÚSICA AL MONESTIR, ABANS I ARA



 La iniciativa de l’Ajuntament d’ Alfauir de fer música a sant Jeroni de Cotalba és certament lloable. Cada estiu se’ns obrin les portes del cenobi en un gest que és ben significatiu.

La tradició musical al monestir és certament molt antiga, però en línia amb el que era l’orde jerònim, les notes que sonaven a dins dels murs no solien transcendir a la població dels voltants. Els tancats del monestir encerclaven un petita ciutat divina i autosuficient en que les notes, el cant  pla o, fins i tot, dos orgues imponents, eren lliurats a la major glòria de Déu i de sant Jeroni o al recordatori missal dels grans i petits patrons del cenobi.

Els músics del monestir no venien de fora ni eixien massa de la casa. Havien de ser, al capdavall, monjos professos. El darrer organista, Fr. Casiano Llobregat, per força, sí va haver d’eixir de la clausura monacal, el 1835, i acabà els seus dies com a músic a la Seu Col·legiata de Gandia

Fins a cert punt, la llarga etapa posterior a la desamortització de Mendizábal també ha tingut un cert caràcter exclusivista i classista. Per això és tan d’agrair l’esforç humil i constant del consistori d’Alfauir en obrir la música, feta al monestir, a nous aires musicals i populars.

Fa ben poc, l’amic Josep Antoni Alberola, de Llevant Ensemble, em va donar a conéixer una tesi majúscula sobre la música als monestirs jerònims. Realment, una tasca gegantina d’anàlisi i d’estudi que repassa i caracteritza l’organització musical al si de l’orde. Per als valents, curiosos i agosarats, us deixe l’enllaç. A l’apèndix documental, l’autor, Alfonso de Vicente, s’encarrega de buidar les notícies musicals que ha pogut localitzar a les actes de la casa de Cotalba (p. 1063 i ss.) Sort i endavant!

Foto: orgue de Calahorra. El de sant Jeroni va desparéixer de l'Escola Pia de Gandia durant la guerra civil de 1936-1939.

Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
Sens dubte la tesi de Alfons de Vicente serà de referència obligada per a qualsevol treball al voltant de la música en l'ordre del jeronis. La proposta de l'ajuntament Alfauir és ben lloable, però tant el monestir de Cotalba com el de Simat són llocs on l'activitat cultural, crec, podria ser molt major de la que és.
El problema és que a un ajuntament menut com el d'Alfauir no se li poden demanar milacres. Jo sempre he dit que potser un altre gall cantaria si Sant Jeroni fos terme de Gandia. Però no és així, de manera que el 'poder' dels senyorets de sant Jeroni sempre ha estat més gran que no el del municipi en el qual s'enquadra. Un altre tema, ja més complex, seria el de la Generalitat o la d'una possible associació d'amics de sant Jeroni... (?) o una coordinació dels pobles del Vernissa...
Josep Antoni Alberola ha dit…
La idea d'una associació o una coordinació dels pobles del Vernissa sembla el més viable. Per a un ajuntament menut, com bé dius, és impossible fer molt més. El mateix per al Monestir de Simat
Va haver-hi un temps en què semblava possible una coordinació dels pobles - en la primera etapa de Toni Garcia com a alcalde de Ròtova-. Vam publicar aleshores, conjuntament, la 'Topografía médica de Rótova' y pueblos de su distrito (més o menys) del doctor Izquierdo Sánchez. Però més endavant Ròtova es va desvincular dels pobles del Vernissa que no eren del PP i va formar una mancomunitat efímera amb Ador, a la recerca i captura de fons europeus... El col·lectiu Vall de Vernissa ha fet molt bona tasca, sobretot en els seus primers anys i amb la revista 'La Falzia'. Ara està una mica adormit a l'espera que les noves generacions espenten més...

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD