VIATGES I MEMÒRIES: ELS FRANCESOS VALENCIANS

   L'estiu és temps de basca i de relaxació. També de fugides; i de retrobaments. Portat per la meua dèria de rebuscar històries i relacions, els primers dies d'agost, amb la benvolença de la meua companyera eterna, hem passat per Briançon i la Vall de Prés, als Alps francesos. No és qualsevol cosa, arribar-hi. Però les muntanyes sempre tenen aqueixa doble vessant de llunyania, d'alçada, i d'atracció.

   D'aquells pobles vingueren un dia Joan Baptista Vallier i la seua esposa Caterina Fourrat. En aquelles llars també són habituals 'noms' com els de Roman, Merle, Rignon o Pouguet, tots ells força familiars per a la gent de Sueca, Xàtiva, Gandia o Dénia. La majoria d'ells dedicats al comerç i la banca prompte prosperaren a les comarques valencianes.

   Tot i això, avui, a Briançon no sembla restar cap senyal significativa dels Vallier. La història és així de cruel: o et fas un lloc en la memòria o no hi ets, no romans: has desaparegut del tot, definitivament. Potser els Vallier, a Gandia, han guanyat la batalla contra l'oblit (un carrer i una casa de la cultura no està mal), però no així a la seua ciutat d'origen. Això no lleva perquè hi consten en alguna crònica local o entre els caiguts a la Guerra Gran. En tot cas, un paper secundari.

   El lloc de la memòria per al Briançon actual és, predominantment, el de Vauban, el famós enginyer militar que va planificar la fortificació de les fronteres franceses, a les darreries del XVII i els inicis del XVIII, a l'època gloriosa de Lluís XIV. Briançon és avui una primera potència turística que concentra el seu senyal d'identitat en el seu casc antic i les seues impressionats fortaleses i forts.




Foto 1: caminant vers la Val de Prés.
Foto 2: cementeri i església de Val de Prés.
Foto 3: placa a la memòria dels caiguts en la Guerra Gran (Val de Prés)







Comentaris

Una història molt interessant, i uns llocs molt atractius per a visitar algun dia.
Bon estiu!
Potser són infinites les històries resseguibles a través de persones, amistats, famílies, emigracions... les quals transcendeixen la cosa local. Llàstima no haver pogut estatjar-hi i furgar-hi més, pujar a les muntanyes... però és com tot: som limitats! Bon estiu, Juli!

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD