DÈFICIT DE TRELLAT

Em fa la feta que estem perdent no solament els diners i la riquesa sinó també bona part del trellat que ens restava, col·lectivament parlant, la qual cosa és, qualitativament, més important que no la primera. 

L’ambició d’alguns per especular i per cobrar amb immediatesa està portant-nos a ‘tots’ a la ruïna, inclosos “ells” mateixos que, a la llarga, no podran cobrar perquè no podrem pagar perquè, com que no ens financen bé, no podrem produir. El capitalisme cap per avall és el que estem vivint. 

Però el problema és que, damunt d’això, els polítics conservadors donen la impressió d’estar fruint de fer-nos patir. És el famós ‘que se jodan!’. 

I encara no hi ha prou amb això: cal escampar i repartir culpes a dojo: funcionaris, sindicalistes, aturats, immigrants i la resta de gent de malviure. 

No solament és aquesta una política equivocada, forçada o buida de visió i ambició. És una política irresponsable i mancada de sentit comú –tot i que en fan ús de la parauleta-: perquè faran nàixer, créixer, alimentar i esclatar tots els fantasmes que temen: la revolució, la marginalitat, l’independentisme. 

Posats a buscar culpes, sempre és fàcil trobar-les en l’ “altre”, la qual cosa ens aboca a un conflicte sense solució. Només des de la humilitat i la solidaritat es poden trobar solucions a un problema col·lectiu i profund com el que vivim. Anem per mal camí. Potser algun moviment ciutadà hauria d’alertar dels perills, abans que no siga massa tard. Dels polítics n’esperem ben poc quan és ara, precisament, quan es podrien guanyar el jornal ben guanyat. I haurien de fer-ho. No m’importaria que cobraren un bon sou si foren capaços de reconduir un camí tan tortuós.

Imatge: jonkepa.wordpress.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD