M’HE FET CONSERVADOR



Mirant places i jardins

  Dona gust veure créixer el verd a la vora de camins ressecs, xafar la pinassa de les sendes toves de la muntanya tardorenca. No ha acabat l’estiu, però se sent setembre, el mes de l’aire nítid, fresc, renovellat i renovador del cos i de l’ànima.
  És un bon moment per reviure les ombres, les places, les vores dels rius i la marjal. Tanmateix, topem amb les nostres pròpies limitacions ciutadanes i rajolaires.
  Aquesta vesprada m’he retrobat amb una gelada i desangelada glorieta de Tavernes. Li diuen passeig del País Valencià i he xocat virulentament amb el bell record que en tenia. El d’un glorieta decimonònica, amb arbres centenaris, amb ombres i racons gràcils, íntims i acollidors. De la il·lustració i dels jardins chejovians hem passat a les formes ‘correctes’ però mancades d’esperit, després d’inversions milionàries i enrajolaments immisericordes, amb la terra condemnada a morir al dessota. A la vora del riu d’Alcoi, a Gandia, en canvi, es veuen créixer brosses llapassaires i descontrolades, alimentades pel broll del degoteig.

  Mentre això passa, inexplicablement, indesitjablement, creixen encara PAIS inviables, condemnats a la paràlisi i la inanició.
  
  Cada vegada valore més el que encara tenim; em fa la feta que hauríem de mimar els tresors paisagístics que ens resten, cultivar el que hem guanyat a les darreres dècades i defendre, amb dents i ungles, les bondats ajardinades que havíem aconseguit, il·luminades per l’estètica vegetal (per no parlar-ne, ara, d’unes altres conquestes). D’alguna manera, m’he fet conservador.


Imatge 2: Passeig del País Valencià, de Tavernes, en el seu procés de remodelació. De http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2011/06/article-dopinio-edifici-pero-intentem.html

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agrada molt, en eixe asunt , jo soc conservadora també. Núria S.
Gandia.
Tenim en certa manera un 'món a l'inrevés'. Ara els progressistes demanem consum i els capitalistes maten el crèdit...

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD