UN CENTENARI PROPER I POLÈMIC: 200 ANYS DE LA MORT DE L’ARQUEBISBE COMPANY



   Joaquim Company i Soler, franciscà originari de Penàguila, va faltar el 13 de febrer de 1813 a València. Va ser un personatge molt discutit. Potser tant que és ben fàcil que des de la mateixa diòcesi de València, d’on va ser arquebisbe entre 1800 i la seua mort, a penes se’n recorden d’ell amb motiu de l’aniversari de la seua falta. Una part de la incomoditat del record rau en les nombroses acusacions que ha tingut d’afrancesat durant la guerra de Napoleó. 

   Nascut el 1732 i fill d’un metge, de ben jovenet va estudiar intern amb els jesuïtes de Gandia, aleshores regents de la seua universitat. Ací vivia també el seu germà Tomàs i els seus nebots Josep, Isabel i Joaquim. A Gandia es va ‘retirar’ a descansar abans de l’ocupació francesa de 1812, però aquesta va marcar la seua vida pastoral i política i el seu mateix final. 

   De fet, va fer amistat amb el mariscal Suchet i va ser vicepresident de la Junta de Govern de València durant el seu mandat. Hom sol dir que va evitar desgràcies i mals majors i va aconseguir la continuïtat del culte i l'evitació de bona part de la repressió previsible. Tanmateix, no va aturar l’exclaustració dels regulars, molts dels quals passaren a engrossir o dirigir les guerrilles contra el francés. En la seua mort i encara per part dels francesos, les seus exèquies foren les pròpies d’un mariscal. Així 'defugia' el seu previsible processament per col·laboracionisme.

  Joaquim Company va tenir un carrer a Gandia amb el seu nom, l'antic carrer del Tossal, ara desaparegut (el que comunicava el Palau Ducal amb el passeig Germanies). També va deixar alguns dels seus papers personals a l’Arxiu de l’Escola Pia de Gandia, els quals són ara a l’Arxiu Històric de la Ciutat. No crec que fora casualitat. Les arrels de la família Company a Gandia i, particularment en relació als jesuïtes i l'Escola Pia, eren ben fondes. Una família certament atípica, culta, noble i dedicada a negocis com ara el tracte amb animals o la importació de productes colonials. Potser en parlem algun dia.  

Fotos:
2.- Cantonada de l'edifici de les Escoles Pies cap a 1970. Foto de Sebastià Dénia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD