EL MÓN AL REVÉS


[DESFICACI GENERAL]

Bancs que no són de fiar i executen hipoteques sense pietat; el periodista Costas Vaxevanis, detés per publicar els noms dels defraudadors grecs, els inspectors d'hisenda, immobilitzats pels polítics responsables davant les grans fortunes, els fiscals del cas Gürtel, ídem del mateix; polítics que no fan política, es miren la panxa o juguen al populisme fàcil; puja d’impostos per ser gestionats amb incompetència, augment dels aturats, començant pel mateix sector públic; treballadors que hem de treballar més per menys per tal que puga haver més gent de la classe anteriorment citada, intranscendència fal·laç de la programació dels mitjans de comunicació oficials: ‘cirquenses’ sense ‘panem’...
   Tots anem bojos mirant a veure qui en té la culpa de tot açò. I alguns especialment ocupats en encolomar responsabilitats a algun veí per defugir-ne les pròpies.
   Diners que es destinen als gestors manifestament incompetents... Exèrcits que apareixen com a darrers garants de la independència possible... Ministres elegits tapant boques i posant multes als poca roba.
   En quin país, nació, estat, territori o societat vivim?
 Què ha de passar perquè se’ns insufle una mica de trellat i solidaritat? Cap a quin desastre caminen amb aquell plantejament què entre tots la matàrem i ella sola es va morir? És que els nostres dirigents volen explotar i fer esclatar els pitjors instints humans?
   Ara és quan fa més falta que mai fer política, però no des de la mentida o el metin fàcil sinó des de la responsabilitat de gestionar el molt que ens estem jugant: la democràcia, la pau social, la confiança i la tranquil·litat col·lectiva. Què ens està passant? Serà possible trobar algú que parle amb un mínim de sinceritat i fiabilitat?
   Els poders fàctics estan cridant la revolució.

Foto: el periodista Costas Vaxevanis

Comentaris

Begoña ha dit…
En quina societat vivim? en la que tots i totes estem consentint; per moltes raons: pors, individualismes, competitivitat,depresions,sistemes ideològics tancats sense permetre la diversitat, manipulació... però s'ha de continuar obrint mens de manera sosegada i pacífica per no consentir que sols deixen a les persones un únic camí que sería destructiu per a tots.
M'identifique molt amb el que dius, Begonya. Crec que és miraculosa la paciència que està tenint la gent i el 15 M en particular. Jo sóc de tradició no violenta. Hi ha actes des del poder, tanmateix, que són altament provocadors i és el perill que intente denunciar. Haurien de tenir més templança i responsabilitat perquè, ens agrade o no, ens representen en certa mida.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD