LA CIUTAT DE LA INJUSTÍCIA



No estic parlant ara d’una concentració de jutjats o de serveis judicials. Estic parlant de Riba-roja: del nou parc temàtic que la Generalitat Valenciana ha muntat allà on s’havia planificat, d’entrada i encertadament, un gran arxiu intermedi per a l’administració valenciana: una cosa com l’Arxiu d’Alcalà d’Henares per a l’administració espanyola, on van a parar els documents des dels ministeris.


La realitat d’avui està ben lluny d’aqueixa primera idea, tan necessària i imprescindible, i a hores d’ara el nomenat parc logístic de Riba-roja és un perfecte fracàs, un ‘totum revolutum’ en un perfecte desordre organitzat, això sí, per la curtedat de mires, per la manca de criteris professionals i per la precipitació del joc polític de regateig curt. Per tot això, en part, és explicable que els arxius judicials hagen irromput en aquest espai com un elefant en una ferrovellera. 

Tot el món coneix de sobra el col·lapse de l’administració judicial, el qual s’agreuja quan la documentació judicial s’acumula, sense el tractament escaient, en prestatges que cauen per sobrepés i soterranis inundables. És precisament aqueix desastre el que a hores d’ara s’està ‘exportant’ a Riba-roja sense que a cap Conselleria se li haja acudit crear un equip de professionals dels arxius.

En els temps que vivim hauríem de deixar d’un costat, ja, la improvisació, els vicis i els corporativismes. La solució és tan senzilla com acomplir la Llei d’Arxius que la pròpia Generalitat va promulgar el 2005. La solució és tan senzilla com que els jutges es dediquen a exercir la justícia i els arxivers a arxivar i processar els documents, ço és, eliminar o seleccionar una bona part d’ells, però amb criteri i prèvia la resolució de les juntes d’expurg, que ni actuen ni tan sols es reuneixen. La solució és tan senzilla com que la Presidència de la Generalitat i, particularment, la Conselleria de Cultura, exercisca les competències que li corresponen. Hauríem de treballar, tots, per fer les coses senzilles i possibles; no per complicar-les. Aquesta no és tant una qüestió de diners, que també, sinó sobretot de trellat.

Article publicat a Levante - EMV
http://www.levante-emv.com/opinion/2012/10/31/ciutat-injusticia/948041.html

Comentaris

És una pregunta retòrica, eh? Però tu creus que, si els responsables polítics d'aquest país nostre hagueren tingut dos dits de trellat haguérem arribat a la situació on estem? Això no passa per cap càstig diví, sinó per decisions preses en el seu moment, i per un concepte destrellatat i deshonrat de la gestió dels diners públics. Esperem que algun dia s'imposarà un altre "trellat": paraula preciosa. Salut!
Certament, potser, estem predicant en el desert. L'entrellat econòmico-polític-empresarial-financer, etc. sembla o vol semblar indestructible. Però sempre hi ha escletxes, i bona gent, i esperança.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD