Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2012

CATALUNYA PLURAL

Imatge
Sembla que aquestes eleccions ‘històriques’ han encetat ‘una altra història’. No la que tenia prevista Artur Mas, d’esdevenir pare de la pàtria, sinó una altra diferent. La història de la pluralitat i de la intel·ligència popular. 
És clar que convergents i unionistes són la força dominant però, afortunadament, no han aconseguit la majoria absoluta sota el paraigües nacionalitari sinó que hem vist com el missatge sobiranista era entés i aprofundit (ERC, CUP, IC, SI) però no en el sentit dretà i repressor que s’havia vingut practicat en els dos darrers anys. 
Des de Madrid, molts han fet la seua lectura unívoca i alleujadora: Mas ha fracassat. Però no veuen o no volen veure que la majoria sobiranista està ahí, si bé amb uns colors més esquerrans. Cal no oblidar que Macià o Companys foren presidents de Catalunya durant la II República i el partit dominant no era un altre que Esquerra Republicana. 
El catalanisme té una tradició catòlica i unes arrels carlines, simbolitzades pel bisbe Torra…

ARXIUS I POESIA: A PRÒPÒSIT DE L’INVENTARI CLEMENT D’ ESTELLÉS

Imatge
És o deuria ser evident que els arxius són polièdrics. Serven tantes menes d’informació com la pròpia activitat humana és de multicolor. Tanmateix, haurem de reconéixer que no és habitual una lectura poètica dels arxius. 
El cas que ens ocupa, la publicació de l’Inventari Clement de Gandia, de Vicent Andrés Estellés, dona peu a alguna reflexió. 
La primera és que els arxius, per molt antics que siguen, són sempre un calaix de sorpreses. Però potser no tant pel que són en si. Els arxivers intentem entendre’ls en la seua globalitat, organitzar-los com un conjunt fins baixar als detalls descriptius –si es pot-. 
Els investigadors, en canvi, inclosos els poetes i lletraferits, veuen els arxius, i cada document, amb mirades ben diferents i particulars. Cadascú, depenent d’on ve (i on vol anar), busca o espera trobar alguna cosa especial: una xifra, un nom, una revolta, una carta d’amor, una nissaga... o un poema inèdit! Poc importa el context de producció, la procedència, els criteris de clas…

GEOGRAFIA I POLÍTICA: CCV

Imatge
Abans érem, o començàvem a ser, Comarques Centrals Valencianes. Ara, en tot cas, som comarques en procés de dissolució: molt ben ubicades, això sí, al sud de la província de València i nord de la d’Alacant. Si més no, podem sentir-nos cofois perquè tenim una forta i reconeguda personalitat climatològica. Sempre ho he dit: els valencians, meteorològicament parlant, no som espanyols.
  La bona qüestió és que els homens i les dones del temps, als noticiaris, com els núvols davant les muntanyes, topen, dia sí i dia també, amb una zona especialment plujosa, a llevant, que no saben com nomenar. A la fi, després d'un breu estossec, acaben identificant-la amb el brillant circumloqui de norte de la provincia de Alicante y sur de la de Valencia. Posats a dir o situar, perquè no parlar de serralades bètiques (a vora mar), territori diànic, Diània, zones properes al cap de sant Antoni o, fins i tot, de comarques centrals valencianes! Cert és que no he fet un seguiment exhaustiu i, ara, TV3 e…

CAL MÉS FORÇA I UNITAT

Imatge
Potser, en general, la vaga no ha anat mal del tot. A casa, però, a Gandia, la mobilització  del 14 M ha estat minsa i dividida. Comerços oberts, gent comprant (tampoc no massa), obrers a les obres que resten vives... potser ens hem mogut ‘els de sempre’ i alguns més. Sembla que ha parat al voltant del 50% del funcionariat; però no he pogut percebre un clam general. 

Pot haver-hi moltes interpretacions, però la que jo faig és que hi ha massa gent que dona la batalla per perduda. I si és així, és que realment la podem perdre. Possiblement, com deia, seran els de dalt els qui finalment provoquen la revolució a base de desficacis, d’injustícies i d’autodestrucció. Sembla, però, que una bona part de la població està d’acord amb les reculades; o no està disposada a fer res per evitar-les. Anem bé! Potser encara tenim massa bons polítics per al que ens mereixem? De moment, me’n vaig a veure la TV i integrar-me en la realitat virtual i propagandística: una teràpia-metzina.

Foto: Una de les man…

CATALUNYA I EL PAÍS VALENCIÀ, ARA

Imatge
Una vegada més, la veu valenciana sembla ser inexistent. En el marc espanyol però també en la pròpia Catalunya (amb tants valencians com n’hi ha) i, més encara, en un cada vegada més quimèric espai de Països Catalans.

   Certament, estem en un dels moments de major desprestigi i neguit col·lectius, però això no deuria ser impediment per a, si més no, dir la nostra. Aportar alguna cosa, encara que fos a casa pròpia; en defensa o profit. Millor si fos una aportació per fer possible o millorar la convivència entre els pobles.

  Alguna vegada fórem un país a l’avantguarda d’Europa i de la Mediterrània en el marc de la Corona d'Aragó (pense en el segle XV). Alguna vegada hem estat al capdavant en la pràctica del republicanisme federal i durant un temps fórem capital i baluard de la II República.

  Tot i això, malgrat l’enorme impacte econòmic que una independència de Catalunya tindria sobre nosaltres, a penes  hi suren algunes veus meritòries com les de Vicent Soler o Josep Vicent Boira…