CATALUNYA I EL PAÍS VALENCIÀ, ARA




  Una vegada més, la veu valenciana sembla ser inexistent. En el marc espanyol però també en la pròpia Catalunya (amb tants valencians com n’hi ha) i, més encara, en un cada vegada més quimèric espai de Països Catalans.

   Certament, estem en un dels moments de major desprestigi i neguit col·lectius, però això no deuria ser impediment per a, si més no, dir la nostra. Aportar alguna cosa, encara que fos a casa pròpia; en defensa o profit. Millor si fos una aportació per fer possible o millorar la convivència entre els pobles.

  Alguna vegada fórem un país a l’avantguarda d’Europa i de la Mediterrània en el marc de la Corona d'Aragó (pense en el segle XV). Alguna vegada hem estat al capdavant en la pràctica del republicanisme federal i durant un temps fórem capital i baluard de la II República.

  Tot i això, malgrat l’enorme impacte econòmic que una independència de Catalunya tindria sobre nosaltres, a penes  hi suren algunes veus meritòries com les de Vicent Soler o Josep Vicent Boira que gosen dir quelcom, per suposat, amb ressò limitat.

   Una vegada caigut en terra el projecte de posar València en el mapa per part dels actuals governants (sí estem en el mapa, però a tall de taca), caldria algun projecte diferent i il·lusionador que ens traga del forat crític no sols en l’economia sinó en la percepció i concepte que tenim de nosaltres mateixos. Potser Compromís puga tenir un paper important en aqueixa línia. Tanmateix, no he pogut o no he sabut llegir missatges clars des d'aquesta coalició en relació al procés independentista català: es pronunciarà també pel federalisme, pel reforç de la marca Països Catalans, o valenciano-catalano-balears...? Als socialistes els desitge la millor sort en la recuperació oportunista del federalisme que tenien somort. En tot cas, l’ideal seria que els progressistes valencians donarem un missatge de país i unitari en relació al moment que estem vivint. Potser hauríem de començar per reivindicar la nostra tradició federal i republicana i per aportar un mínim de llum i d'esperança per al futur d’un país que anàvem fent, però que a hores d'ara es troba profundament mancat d’autoestima.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD