CATALUNYA PLURAL

Sembla que aquestes eleccions ‘històriques’ han encetat ‘una altra història’. No la que tenia prevista Artur Mas, d’esdevenir pare de la pàtria, sinó una altra diferent. La història de la pluralitat i de la intel·ligència popular. 

És clar que convergents i unionistes són la força dominant però, afortunadament, no han aconseguit la majoria absoluta sota el paraigües nacionalitari sinó que hem vist com el missatge sobiranista era entés i aprofundit (ERC, CUP, IC, SI) però no en el sentit dretà i repressor que s’havia vingut practicat en els dos darrers anys. 

Des de Madrid, molts han fet la seua lectura unívoca i alleujadora: Mas ha fracassat. Però no veuen o no volen veure que la majoria sobiranista està ahí, si bé amb uns colors més esquerrans. Cal no oblidar que Macià o Companys foren presidents de Catalunya durant la II República i el partit dominant no era un altre que Esquerra Republicana. 

El catalanisme té una tradició catòlica i unes arrels carlines, simbolitzades pel bisbe Torras i Bages, per la Lliga Regionalista de Cambó i ara per CIU; però també un altra via esquerrana, de la qual foren personatges ben coneguts Pi i Margall o Valentí Almirall. Al nostre País Valencià, la tradició republicana i federal ha estat també molt important, si bé el seu caràcter nacionalitari ha estat més trontollant. La figura de Blasco Ibáñez n’és, potser la més representativa. 

Al capdavall, doncs, tenim un panorama polític que aplega la consolidació de certes tradicions però també obri nous horitzons més de base i assemblearis com els que representen les Candidatures d’Unitat Popular: una novetat interessant i necessària quan la política es fa vella i inoperant. Si més no, paga la pena de veure el vídeo que van elaborar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD