ELS SOCIALISTES VALENCIANS ESPAVILEN i COMPROMÍS FA ‘MUTIS’

   Sembla que Ximo Puig té interés en definir una postura dels socialistes valencians davant del debat federalista i davant el projecte independentista de Catalunya. I no em sembla malament la cosa: ben necessari i saludable és que es plantege, precisament en una força (el PSPV) que ha estat i és molt ambigua i no massa creïble en aquestes qüestions. Curiosament, aquest activisme, reflectit en la crònica d’Adolf Beltran per a ‘El País’, contrasta amb el silenci de Compromís, la força política on s’allotja el nacionalisme valencià majoritari.
   Els comentaris que l’altre dia em va fer un militant destacat d’aquesta coalició van ser ben significatius: a dins de Compromís, ja ho diu la paraula, conviuen sensibilitats federalistes, nacionalismes de diversa graduació i independentistes, supose que de països catalans. En tot cas, però, resultaria incòmode i poc real, també, qualsevol identificació amb Convergència (CiU) o amb ERC, una força amb la que ha tingut una relació dolenta per l’intent d'infantar un germanet menut amb ERPV. Tampoc semblava haver-hi massa simpatia per les candidatures d’unitat popular (CUP), incipients al País Valencià, que, com en el cas anterior, podrien restar votants. Tot això és comprensible, però de tota manera la coalició deuria tenir un paper més actiu en el debat obert i unes propostes que podrien ser, si més no, de síntesi o de denominadors comuns. En tot cas, el silenci és bastant significatiu i al si de Compromís no deuria véncer el recel cap a noves formes de fer política sinó, ben al contrari, buscar un diàleg amb aquelles. O espavilar-se.
Foto amb Ximo Puig, secretari general dels socialistes valencians, i Pere Navarro, idem del PSC: lavanguardia.com.
Enric Morera, secretari general del BNV: abc.es.

Comentaris

Juli Capilla ha dit…
Jesús,
Tens raó. Compromís s'hauria de pronunciar a propòsit del model d'estat -o no- que vol. Massa equilibris dins d'una coalició heretogènia..., per bé que a mi em caiguen simpàtics i els haja donat suport, i continuaré fent-ho si no és que hi ha una opció millor.
Quant al PSPV, ja eren hores, però des de Madrid s'afanyaran a escapçar qualsevol veleïtat federalista (tiempo al tiempo).
Anònim ha dit…
Em fa un poc de cosa haver de respondre. I no em queixe que siguem tan codescendents amb uns i tan exigents amb els altres: pq crec que aquesta darrera postura és la que hem de practicar. Un titular -com de tant en tant trauen els socialistes no marca una línia política, per a bé o per a mal. Vull dir que ni el titular de Ximo Puig elimina el posicionament diari del PSOE ni el titular que trieu de qualsevol dirigent de Compromís esborra la tasca i els posicionaments diaris del grup i els col·lectius locals. Crec que hem de continuar treballant com a projecte, i hem centrat un subjecte polític (q hem consensuat com el País Valencià; com després ho han fet altres forces, amb altres nomenclatures i paràfrasis: diferents velocitats, per ex.), hem aprovat uns estatuts i unes propostes de resolució a un congrés recent: silenci? Negre sobre blanc i votat. D'altra banda, que el PSOE camine per millorar el seu projecte no és dolent, pq ajuda en certa manera al país, al meu. I, de més a més, que altres forces de l'esquerra proposen alternatives i treballen tb diàriament, ha de ser dolent per a nosaltres? Q l'esquerra nacionalista tinga alguna opció més ens dóna a tots més vida: ens posa en el camí per a ser un país normal (i, això en un to més personal, evita que ens acomodem i que treballem per continuar innovant en política).
En qualsevol cas -i disculpeu per la parrafada introductòria- hem de saber escoltar i explicar. I encara més (i això sí que serà la molla i el punt central per a tota l'actual oposició valenciana): hem de bastir i visualitzar un projecte de país sòlid, per a construir-lo, de baix a dalt però tb des del govern, que és al que ha d'aspirar l'esquerra a partir de 2015 (hem de donar-li més gruix i contingut). Crec q no ho hem fet mal del tot -amb les errades q hàgem pogut cometre- i crec que ho podem fer millor.
Finalment solament un apunt sobre la pluralitat a l'esquerra: ara, i abans tb ho sabíem, la pluralitat és una qualitat o un fet en l'esquerra del país. I això crec que no ho podem presentar com un tret dolent, pq és fruit no solament de posicionaments estrictament polítics sinó tb del respecte al reconeixement d'on ve cadascú (i a Compromís això tb ocorre).
Crec que toca treballar -recollir i donar; escoltar i explicar- per intentar tenir enllestit un projecte de país més just, més prompte q tard.
Jordi, estàs fet un polític (en el bon sentit de la paraula, que també en té). Crec que, en efecte, el que cal és assumir eixa pluralitat de l'esquerra i preparar una nova hegemonia i una alternativa en temps difícils. Sé que seràs un adalil en aqueixa senda. Caldrà aprendre d'experiències com la d'Alcoi, ser constructius i oferir una alternativa viable i il·lusionant al que tenim, tot aprofitant els nous vents i energies. Supose que en el congrés votaríeu alguna cosa en relació al model de país, d'estat... però no ho conec i no hi ha hagut massa ressò. Pel que fa el PSPV-PSOE, Juli, també seria desitjable que es reorientara i es retrobara (i es 'purificara' o fera penitència, encara que no sé si les paraules aquestes són les més adients). Tanmateix, segurament tens raó en el que dius.
Anònim ha dit…
Us copie ací un comentari, de Vicent Cremades, que m'ha arribat via correu electrònic, per si pot enriquir el debat.

Jesús, M'agradaria fer dues puntualitzacions:

* Crec que és pecar una mica d'ingenuïtat, i de ser bones persones si ens creguem el que diu Ximo Puig. Perquè després de tants anys de fer política ho diu avui? Al front d'un partit nacionalista espanyol que ens ha fet tant de mal al P.V.?. Crec que el plantejament de Ximo es perquè es veu obligat davant de l'avanç de Compromís, i no perquè el PSOE pense realment això.

El PSOE ja ha dit massa el que pensa sobre l'Espanya Federal: Felipe González ha tingut molts anys en la fase de consolidació de la democràcia per poder fer-ho. Zapatero què en un principi semblava que volia ressuscitar la Espanya Plural i així ho va manifestar a Catalunya, després se'n va tornar cap arrere i vingueren els problemes amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i amb la defenestració de Maragall.

Cal tindre molt clara que en aquests moments tenim un PSOE que es va refundar "amb l'esperit de Suresnes", és a dir un PSOE que es va fer per pactar la Transició i continuar amb el franquisme sense Franco, amb el recolzament dels diners i de la formació de Alemanya i els USA. Abans si mirem les resolucions dels congressos, tenien molt clar el dret d'autodeterminació. Aquest canvi lampedusià l'ha fet molt bé.

Ja veus com a acabat Felipe -per mi sempre ha sigut un señorito andaluz, quina pinta tenien els refundadors del PSOE en aquella foto d'un esmorzar al costat del riu? Felipe en l'actualitat va de terratinent per les Amèriques i cobrant sous quantiosos de diverses empreses espanyoles, entre d'altres de Gas Natural Fenosa. Amb la seua època també va haver molta corrupció i molt de fondo reptil i de clavegueram de L'Estat. No se si ja ha sortit el llibre que detalla molt clarament els negocis de tots els ministres dels governs de Felipe.

Hem de pensar que al comitè executiu estan els Bonos, els Rodrigues Ibarra, els... que com bé saps l'un és fill d'un militat feixista i també ha utilitzat la política per lucrar-se amb molts millons d'euros, i l'altre és de la falange, així n'hi ha molts de militants. La prova està en el nacionalisme espanyolista que tenen. Ja veiem com estan actuant a Catalunya, marcant contínuament al PSC, cridant-li l'atenció quan diu alguna cosa no agradable a Madrid, la qual cosa fa que molt militants de pes estan sortint-se del partit. Allà tenen molt clar al igual que la dreta, que de federalismes i independències res.

Crec que si el PSOE vol fer alguna cosa en aquest moment històric i social necessita una nova refundació, al igual que va fer en Suresnes, sinó quedarà reduït a mínims. La política que fa actualment es diferencia molt poc de la del PP.

* Sobre el tema de Compromís, em sembla que tenen un problema.

Ara sabem que tant a Catalunya con a les Illes Balears estan pel dret a decidir i per l'autodeterminació i la independència. Quan serà al P.V.?

Jo si bé les meus idees son més pròximes a E.R., a nivell de raó pràctica, estic més prop de Compromís. Pense que es tracta d'un tema molt enrevessat al P.V. No sé si el seu silenci està programat, o si es queda a nivell de debat intern. Recorda que sols el tema de què el valencià es igual que el català junt amb les altres senyal d'identitat ens va portar a la Batalla de Valencià. Què passaria si diuen què volem el dret a decidir o la independència? Malauradament l'electorat valencià està mentalment molt endarrerit, i és analfabet total amb temes polítics i socials, fins a on pot destruir el menfotisme a una societat? Com sinó t'expliques que voten al PP des fa tant anys?

Sabies que Manolo Alcaraz i un grup de Alacant han entrat en Compromís?

Salut, Bon Any 2013,

Vicent.

Ja advertia en l'escrit primer que la credibilitat del PSOE-PSPV és molt baixa. Tanmateix, crec que d'una manera o altra, el nostre país ha de fer-se sentir en el marc espanyol i exterior com a part de la seua vitalitat i de la manifestació d'una personalitat, i d'un procés de defensa d'uns interessos, a hores d'ara molt malament viabilitzats a través de la política.
També entenc que és complicada una manifestació clara de Compromís que, d'altra banda, ha demostrat una bona capacitat de treball i d'integració en nivells locals.
Tot i això, em sembla que cal encarar els grans reptes i, sense dubte que en tenim un de nacional al davant (no desconnectat, ni molt mmenys,dels altres)

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD