UN POEMA D'ESTELLÉS

No sóc lector ni col·leccionista assidu de poesia. Però Estellés és un poeta ben especial i ben nostre. Paga la pena sempre llegir-lo, sentir el seu broll de vida, adolorida i hedonista, amb les amargors i esclats que solem portar a dins. Aquest és el primer poema del seu Inventari Clement inèdit. El vaig llegir, ja, al seu expedient de secretaria. I em va tocar. Em va tocar.





ELS DIES


Ara et diria el pare:
no saps quant he patit.
No et fies de ningú
fill!

Tinc un gran cansament;

tot açò és avorrit.
I al capdavall... No sé, 
fill.

Allò que vull és que

tu sigues ben feliç,
que et cries bé, i alegre,
fill!

Davant teu em sé un pobre

home. Et demane: tin
llàstima del teu pare,
fill!

Mai sabràs com d'amarg 

torne a casa, de nit,
perquè t'escric açò,
fill.

Els patiments, les lluites,

la fúria sense fi,
l'empenta inesperada,
fill

Totes aquelles coses
d'un món amarg i trist
que voldria evitar-te,
fill.

Un món d'ungles, de tigres,
de cor ocult i prim,
que espera entre les canyes,
fill.

Pense el món, pense en tu,
i em note un cor pueril,
humil com una pansa,
fill.

El dia de demà,
que estic pensant avui,
quan Déu vulga... No sé,
fill.

Creixes dins el meu cor,
si abans creixies dins
el ventre de la mare,
fill.

Em creixes com un goig,
que mai no podré dir,
com un pànic, com un
fill.

Un dia em moriré
de no haver-te parit,
de créixer-me tu tant,
fill.







Imatge: rebostcultural.blogspot.com

Comentaris

Va, no dissimules... Alguna rebordonida vena poètica deus tenir per a haver-te fixat en aquest poema senzill i d'una proximitat emotiva que entendreix, sobretot qui és pare.
Molt ben dit, això del "broll de vida, adolorida i hedonista".
He compartit l'entrada a Fb, amb el teu permís. Bé...; jo exactament, no: la meua germaneta bessona.
Salut!
Gairebé tots tenim algun poema amagat o esquinçat.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD