Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

DESCRÈDIT I RADICALITZACIÓ

Imatge
'Radical' és un terme controvertit, però també és cert que reflecteix el que està passant. Allò que està passant-nos.   La paciència de molts s’exhaureix i no pocs dels de dalt, irresponsablement, amb temeritat i imprudència, comparen les manifestacions de dissabte passat amb el colp d’estat del 23 F. I tantes altres perles que augmenten la temperatura de la indignació.    No estem per a aquesta mena de bromes macabres. Si alguna cosa sobra avui en dia són esforços per atiar el foc candent del malestar, la desesperació i el desencís. En mans de qui estem?

   No és la primera vegada que la democràcia formal cau en un pou de descrèdit. Tanmateix, no crec que des de l’esquerra hàgem de caure en la trampa de creure que tot està mal fet des de 1977 i 1978. Mireu, si més no, l'article de Giménez-Salinas en ARAQuina era, o quina és, l’alternativa d’una convivència sempre difícil, i més en aquests moments?
  Hem de recuperar la fe i l’esperança imprescindibles en la persona human…

LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE RÒTOVA

Imatge
La memòria personal és feble, selectiva: sovint fal·laç i enganyosa. Subjectiva, al capdavall. El problema és que això mateix passa sovint amb les memòries col·lectives. Sempre és una gran temptació adaptar el passat al present hegemònic, a la cultura, els desitjos i els interessos dels qui controlen un cos social.
La democràcia té mecanismes correctors. A més a més, els professionals de la història i dels arxius ens deguem a la veritat per damunt de sentiments i d’interessos conjunturals. Per això exhumem papers, contrastem fonts i apliquem metodologies de rigor.
Dic això perquè sembla que part del poble de Ròtova té un cert problema en reconéixer no ja la diversitat de la seua història llunyana sinó fins i tot la seua més recent. La que la gent viva pot recordar perfectament.
Una anècdota personal. Ja fa vora vint anys, els festers i festeres em demanaren un article sobre la història del poble. Vaig repassar les actes municipals de 1868 (sí, 1868) i vaig fer un escrit titulat: ‘La p…

PREMSA I ARXIUS

Imatge
La premsa -els mitjans de comunicació en general- són una arma de doble tall. Normalment magnifiquen els fets, negatius o positius. Allò que podria ser insignificant, cobra importància, relleu i visibilitat en “eixir a la premsa”. En aquest sentit, que els arxius valencians hagen estat notícia en nombrosos mitjans pot ser positiu. Un dels grans problemes dels arxius i dels arxivers és precisament la seua invisibilitat, anonimat o el·lipsi. No debades, en un dels darrers ‘psicodrames’ arxivístics al que vaig assistir, aquesta era l’espineta més fonda, clavada al cor dels arxivers [si bé, crec, no és el meu cas particular].
   La bona qüestió és que els arxius han eixit recentment a la premsa valenciana no precisament per causa de les bondats intrínseques o pels serveis que presten a la societat sinó més aviat pels greus problemes que pateixen en aquests temps de desmuntatge de l’administració i per l’herència d’una manca majúscula de política. Especialment de l’autonòmica, que és la …

VIOLÈNCIA I POLÍTICA A SUECA

Imatge
Fa ja anys, vaig tenir ocasió de sotjar un poc l’ambient polític de les comarques centrals valencianes arran de la revolució de 1868. La que va destronar la perla borbònica d’Isabel II i va ser el pròleg de la Primera República (sí, la primera, aquella de la qual no se’n recorda ningú).
   Allò ben cert és que Sueca era un polvorí polític (no així Gandia, per exemple). L’ocupació de l’Ajuntament per part dels revolucionaris es va fer amb l’actuació de la Milícia Nacional, ço és, la força armada dels liberals més radicals. Des de Sueca, poble de jornalers combatius, aquell setembre de 1868 (i encara l’octubre de 1869) van eixir dues partides guerrilleres, partisanes, per escampar la metxa revolucionària cap a la Vall de Tavernes i Gandia. Al llarg del XIX, els episodis de rebel·lió i repressió per part de l’exèrcit, a Sueca, van ser ben remarcables i abundants, inclosos els conflictes al famós assut de Muzquiz. Fins i tot el pare Amado, ‘insigne’ i conservador cronista suecà, en dona …

BUIT DE PODER

Imatge
Certament estem en una situació difícil i el que li passa al PP no és roïn solament per a ell sinó per a tots. El gran tema del qual no se’n parla és com renovar i substituir l’actual classe política, en bona part en un atzucac.
El problema, segurament, no és solament el PP sinó les temptacions o la golafreria del poder. Creure que un és poc menys que un petit Déu al temps que es deixa entrampar entre trames mafioses i una doble moral. Realment, cal reconéixer que un no pot dir que no es pot corrompre fins que no el tempten i resisteix ferm davant el bombó enverinat. No és temptador que a un el conviden a viatjar, que cobre més que la resta dels mortals pel pes i la grandària de les seues responsabilitats? És just que qualsevol empresariet o espavilat guanye més que el mateix president del govern?
Em fa la feta que en política estan tirant els balons fora i enrocant-se perquè creuen o volen fer creure que no hi ha una altra alternativa. No la hi ha, realment? Els partits ara minoritaris…