DESCRÈDIT I RADICALITZACIÓ



  'Radical' és un terme controvertit, però també és cert que reflecteix el que està passant. Allò que està passant-nos.
  
  La paciència de molts s’exhaureix i no pocs dels de dalt, irresponsablement, amb temeritat i imprudència, comparen les manifestacions de dissabte passat amb el colp d’estat del 23 F. I tantes altres perles que augmenten la temperatura de la indignació.
   
   No estem per a aquesta mena de bromes macabres. Si alguna cosa sobra avui en dia són esforços per atiar el foc candent del malestar, la desesperació i el desencís. En mans de qui estem?

   No és la primera vegada que la democràcia formal cau en un pou de descrèdit. Tanmateix, no crec que des de l’esquerra hàgem de caure en la trampa de creure que tot està mal fet des de 1977 i 1978. Mireu, si més no, l'article de Giménez-Salinas en ARAQuina era, o quina és, l’alternativa d’una convivència sempre difícil, i més en aquests moments?

  Hem de recuperar la fe i l’esperança imprescindibles en la persona humana i l'altruïsme social. Tanmateix, si el destrellat, la mentida i la corrupció s’entronitzen, anem per mal camí, és evident. Pel camí que voldrien els hobbbesians i els conservadors més intransigents: per la drecera de la maldat intrínseca de l’espècie... que justificarà qualsevol mena de poder, per roin que siga.

   Crec que no podem caure, ni des de l’esquerra, ni tampoc des d’altres opcions, en la desqualificació fàcil, en allò de ‘tots són uns...’ perquè al capdavall es tradueix, ràpidament, en un ‘tots som uns corruptes o uns inútils’. On acaben ‘ells’ i comença el ‘nosaltres’? És fàcil pensar o creure que sempre són ‘uns altres’ els culpables. Però per aquest camí no anem enlloc. En tot cas, a l’enfrontament violent i estèril.

   El raciocini, la mesura, el treball, la correcció, l’honradesa són valors que hem d’alçar entre tots... Hem de destronar els corruptes, recuperar els canals de renovació i regeneració, tornar a creure en un poble digne i , si més no, posar-hi els mecanismes de vigilància democràtica... I, potser, com plantegen alguns, encetar un nou procés constituent. No podem caure en la radicalitat fàcil de la desqualificació total, de tot i de tots, i la desesperança. O és que no tenim bons amics i persones de fiar que puguen fer el seu paper?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD