Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

14 D’ABRIL: PER LA III REPÚBLICA?

Imatge
No cap dubte que estem en temps de mudança, de crisàlide, de crisis. Quan ‘tot’ se’ns esfondra baix dels peus busquem alternatives, esperances, utopies; i covem quimeres. 
   Una d’elles, no cap dubte, afecta el conjunt del nostre sistema polític, indubtablement ‘tocat’ i en procés d’esfondrament. Volem, ara, independència, república, revolució... qualsevol cosa que ens òbriga nous camins i ens faça eixir de la foscor. 
   El mer esment de la República ha generat moltes esperances. El republicanisme contemporani es va covar en els sectors demòcrates i més radicals del liberalisme del XIX. Entre els valencians, i a bona part de la perifèria peninsular, va predominar el republicanisme federal, amb moltes arrels i predicament popular. Les famílies republicanes, d'altra banda, eren diverses: unitaristes, individualistes, conservadors... Els republicans ja feren alguns assalts al poder municipal pel 1842 (a Alzira, per exemple). En la revolució ‘Gloriosa’ de 1868 i, més particularmen…

LA MALTRACTADA MEMÒRIA DE DON SINIBALD

Imatge
Malauradament, la memòria és fràgil. Però si és insegura, abans de fer públic un fet, s'hauria de provar i comprovar. Amb aquest article intente corregir un dels nombrosos capgiraments que patim darrerament: de les paraules, de l'ètica i de la història. Ara va i resulta que un dels adalils del progressisme a la nostra comarca l'han fet (per dues voltes) un líder de les dretes. Viure per a veure.
Aquest article es va publicar a l'edició comarcal de Levante EMV el passat 6 de març. Però no hi ha enllaç o 'link' possible. 



SINIBALDO GUTIÉRREZ MAS NO ERA CONSERVADOR

 Sempre llisc amb atenció els records històrics que ens conta Vicent Palmer a les planes de Levante-Safor. És clar que coneix no solament moltes anècdotes sucoses, com la que narrava d’un encontre, diguem-ne incòmode, entre José Ferragut Gomar, republicà fugit de la policia i disfressat de dona, i el diputat Sinibaldo Gutiérrez, al port de Dénia. Segur que Palmer no solament coneix anècdotes sinó bona part…

FALLES INDEFUGIBLES

Imatge
Fins i tot els no fallers fan falles. És una febra, una passa inevitable? Un mal de falla? Fins i tot el no fallers fem articles per als fallers; i per als no fallers que fan falla.    Us deixe ací l'escritet indefugible que vaig fer per als amics de la delicà

FALLES FOLLES FETES FOC
És clar que el títol no és meu, però m’agrada. La follia, la broma, l’alegria, l’aventura i la crítica són trets essencials de les falles. Uns trets que sovint s’han descolorit al bell mig d’una certa coentor i un caire ‘institucional’. Com no, el naixement de La Delicà és una molt bona notícia. Perquè les falles, la festa, la vida i, notablement, la cosa pública, volen renovació, aire fresc, saba nova, agosarament, imaginació, humanitat, sinceritat.
Hem de fugir de la perillosa i avorrida repetició. Si bé, d’altra banda, cal construir edificis ferms, forts i fiables. No cap dubte que el món de les falles és, en conjunt, un fet fonamental en la vida dels valencians; com també, a les nostres comarques,…

ARCHIVISTES

Imatge
Els arxivers francesos es rebel·len davant de la regulació 'bèstia' del dret a l’oblit.
Oblit i memòria són termes antagònics. Els arxivers, precisament, ens trobem en la cruïlla d'ambdues alternatives.
Certament, és problemàtica l’existència de certes dades personals i, sobretot, la seua utilització: penes a la presó, expedients policials, judicials i mèdics; i tants d’altres.

Tanmateix, sembla, la solució que proposen la Comissió i el Parlament europeus és absolutament dràstica: destruir els arxius, siguen en paper o digitals.
Has acabat els teus estudis? No quedarà rastre en el centre on vas fer aprenentatge. Has venut una terra? S’esborrarà el registre del cadastre... i així.
La reacció dels arxivers francesos em sembla ben lògica i assenyada: és que no cal deixar testimonis per a la història?
Només pose un cas: els protocols notarials, amb informació personal sensible, com ara un testament, no es poden consultar fins passats 100 anys. Em sembla lògic. Però perquè hem de pri…