14 D’ABRIL: PER LA III REPÚBLICA?



   No cap dubte que estem en temps de mudança, de crisàlide, de crisis. Quan ‘tot’ se’ns esfondra baix dels peus busquem alternatives, esperances, utopies; i covem quimeres. 

   Una d’elles, no cap dubte, afecta el conjunt del nostre sistema polític, indubtablement ‘tocat’ i en procés d’esfondrament. Volem, ara, independència, república, revolució... qualsevol cosa que ens òbriga nous camins i ens faça eixir de la foscor. 

   El mer esment de la República ha generat moltes esperances. El republicanisme contemporani es va covar en els sectors demòcrates i més radicals del liberalisme del XIX. Entre els valencians, i a bona part de la perifèria peninsular, va predominar el republicanisme federal, amb moltes arrels i predicament popular. Les famílies republicanes, d'altra banda, eren diverses: unitaristes, individualistes, conservadors... Els republicans ja feren alguns assalts al poder municipal pel 1842 (a Alzira, per exemple). En la revolució ‘Gloriosa’ de 1868 i, més particularment, a l’alçament d’octubre de 1869, tingueren un fort protagonisme. 

  Poc després, el 1873, arribà la I República, després de la fugida d’Amadeu de Savoia qui, a les vistes de la complicada situació política (guerra a Cuba, alçaments carlins, lluites partidistes...) se’n va tornar a la seua Itàlia. La I República, malauradament, va nàixer fracassada: era una fugida endavant mentre, tot alhora, a Sagunt i altres llocs, s’entreteixia la trama restauradora amb la carta d’Alfons XII. Encara haurien de venir els temps de Blasco Ibàñez i del PURA.

  Més complex és el tema de la IIª República. Un assaig important per tal donar un salt endavant en la història. Tanmateix, és evident, no va acabar bé. L’espenta republicana no fou suficient per vertebrar un projecte ‘nacional’ o del conjunt de la societat. No es va poder superar o integrar el catolicisme bel·ligerant o la radicalització violenta i el sectarisme que simbolitzaven els feixistes i nacionalsocialistes, els stalinistes o la FAI, tots ells ben lluny de qualsevol plantejament democràtic. No eren bons temps per a unes democràcies fortament desprestigiades i impotents. De fet, França i Anglaterra deixaren caure Espanya en les urpes del totalitarisme.

  Tot amb tot, dir República, al capdavall, no implica, necessàriament, una altra cosa que l'absència de monarquia. És una qüestió en bona mida formal i, al meu parer, la nostra monarquia no és ‘el problema’ sinó part d’una constel·lació de problemes, ètics, econòmics i polítics (per aquest ordre) que demanden, a crits, trellat i renovació pregona. 

 
  Si no volem acabar com el rosari de l'Aurora, hem de deixar els sectarismes i les desqualificacions fàcils, sobretot en moments tan delicats com aquests en què ens sobren motius per al cabreig i l'agressió. Altrament, els responsables públics haurien de ser els primers en canviar el seu capteniment o anar-se'n a casa, abans que no els tiren. Hem de recuperar la dignitat i l’honradesa com a motor de vida i social. Hem de guanyar l'autoestima que estem perdent a marxes forçades. Hem de fer que la democràcia no siga una farsa al servei d’una oligarquia. 

   La República, per se, no crec que siga medicina suficient. M’incline, això sí, per una solució federal per al nostre model d’estat i per la necessitat d’una coordinació d'alternatives i un nou procés constituent que pose els fonaments, acceptats per la majoria, d’una democràcia real.  

Imatges: lanostalgiayelrecuerdo.blogspot.com

Comentaris

Anònim ha dit…
Visca la República! Però millor, catalana!

http://blocs.mesvilaweb.cat/julicapilla

Anònim ha dit…
Sí, millor abans de l'aniversari i mentre es penja la bandera encetar un procés constituent. Hi ha alternatives per a canviar aquest règim cleptocràtic:
http://www.attac.tv/2011/10/2345
Encara que siga una quimera, crec que els valencians hauríem d'aprofitar els nostres elements catalanòfils i espanyols (aquests darrers, bastant palesos) per fer de frontissa en un futur estat federal. Els catalans passen bastant de nosaltres (llevat d'una honrosa minoria), van a un altre ritme, tenen un altre tarannà i sempre seríem marginals en el context dels PPCC.

Em sembla legítim i sa lluitar per la República, però cal recordar i saber que la República (l'absència de monarquia)no soluciona per si sola els problemes, talment es va viure el 1931.
Anònim ha dit…
Two big manufacturers of special premium products are pulling sundry in vogue brands from the exchange because they may contain traces of poultry antibiotics that are not approved in the U.S.

http://biznesdlafirm.com/katalog/pokaz/4590
http://biznesdlafirm.com/katalog/trzpek-mirosaw-usugi-kamieniarskie
http://www.centrum-firm.com/katalog/pokaz/5758
http://www.centrum-firm.com/katalog/agama-magdalena-hryniewicz
http://promowanefirmy.pl/katalog/pokaz/2784

http://promowanefirmy.pl/category/finanse-i-ubezpieczenia-biura-rachunkowe/cat/115
http://www.promowanefirmy.pl/katalog/elkor---wzorcownia-i-sprzeda-kominkw
http://www.promowanefirmy.pl/katalog/pokaz/3579
http://biznesdlafirm.com/katalog/stobstol-sc--k-brzeziski--r-podzdny--p-porzdny
http://centrum-firm.com/katalog/fuh-dwigmar-daniel-piro

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD