ARCHIVISTES


Oblit i memòria són termes antagònics. Els arxivers, precisament, ens trobem en la cruïlla d'ambdues alternatives.

Certament, és problemàtica l’existència de certes dades personals i, sobretot, la seua utilització: penes a la presó, expedients policials, judicials i mèdics; i tants d’altres.

Tanmateix, sembla, la solució que proposen la Comissió i el Parlament europeus és absolutament dràstica: destruir els arxius, siguen en paper o digitals.

Has acabat els teus estudis? No quedarà rastre en el centre on vas fer aprenentatge. Has venut una terra? S’esborrarà el registre del cadastre... i així.

La reacció dels arxivers francesos em sembla ben lògica i assenyada: és que no cal deixar testimonis per a la història?

Només pose un cas: els protocols notarials, amb informació personal sensible, com ara un testament, no es poden consultar fins passats 100 anys. Em sembla lògic. Però perquè hem de privar a les generacions futures d’una informació valuosa; perquè hem de ser esborrats del mapa? És que no hi ha criteris i mitjans informàtics per gestionar millor les dades sensibles. És que els arxivers i gestors de documents no tenim ètica ni criteri legal?

Allò que sí haurien de prohibir taxativament és que et criden per telèfon per a una venda agressiva, tot violant la teua intimitat. El problema és la utilització de les bases de dades, no la seua pròpia existència. És com allò de mort el gos, morta la ràbia.

Imatge: www.alibri.es

Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
Destruir la documentació que es genera???!!! No estan bons del cap. En quines mans hem deixat la política!
Encara és un projecte i per això els arxivers d'arreu del món estan reaccionant. Cert és que no es pot conservar tot el que es produeix, però l'alternativa que barallen sembla ser poc ponderada.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD