FALLES INDEFUGIBLES

   Fins i tot els no fallers fan falles. És una febra, una passa inevitable? Un mal de falla? Fins i tot el no fallers fem articles per als fallers; i per als no fallers que fan falla.
   Us deixe ací l'escritet indefugible que vaig fer per als amics de la delicà


FALLES FOLLES FETES FOC

És clar que el títol no és meu, però m’agrada. La follia, la broma, l’alegria, l’aventura i la crítica són trets essencials de les falles. Uns trets que sovint s’han descolorit al bell mig d’una certa coentor i un caire ‘institucional’. Com no, el naixement de La Delicà és una molt bona notícia. Perquè les falles, la festa, la vida i, notablement, la cosa pública, volen renovació, aire fresc, saba nova, agosarament, imaginació, humanitat, sinceritat.

Hem de fugir de la perillosa i avorrida repetició. Si bé, d’altra banda, cal construir edificis ferms, forts i fiables. No cap dubte que el món de les falles és, en conjunt, un fet fonamental en la vida dels valencians; com també, a les nostres comarques, els ‘moros i cristians’, escampats com una taca des d’Alcoi.

La història de les falles de Gandia és ben llarga i dóna per a molt. Més que citar noms de presidents o de reines falleres (mal ho tinc, en aquest cas) allò que m’agradaria fer, ara i ací, és tan sols recordar tres moments concrets que, potser, tenen un denominador comú, un fil conductor. 

1904.  Després d’algun experiment puntual (1876, 1885), entre 1897 i 1904 es desenvolupava una primera etapa d'implantació de la festa fallera a Gandia. Aquesta vegada amb un fort sentit crític, on la intervenció ianqui a Cuba o el deficient funcionament dels serveis municipals eren objecte d'escarni. Fins al punt que, en el darrer any, l'alcalde Lluís Fourrat no ho va poder suportar i hi va prendre un capteniment repressiu. No es tornarien a plantar falles, amb comissions populars, fins 1927.

1976. La falla República Argentina guanya el premi al millor monument. Però també mereixia un altre premi: a la falla que va portar a la major part dels membres de la ‘Nova Cançó’ a la sala Gesmil, situada aleshores en un soterrani del passeig Germanies (en aquell moment, amb el nom del falangista Lluís Belda): Ovidi Montllor, Raimon, Lluís Llach... Precisament, l’estiu d’aquell any, aquesta mateixa falla organitzava, a l’antic hort del palau (avui plaça del Tirant),  l’aplec 21.600 segons de Roc, Cançó i Coca de pebre i tomaca a la Safor. Estava anunciat per al 28 d’agost de 1976, dissabte, a les 21,30 de la nit, A la vora del riu (Serpis) mare, com resava la publicitat de cartells i entrades.

El gran esdeveniment no va ser la festa-concert en la qual havien d’actuar Pau Riba, Al Tall, Marina Rosell, Lluís Miquel i els Quatre Z, Araceli Banyuls, Els Pavesos... fins un total de 24 grups musicals. No es va poder fer l’aplec: el govern civil de València el va prohibir. La veritable “festa” va ser l’ocupació del passeig per la Policia Armada, els “grisos” d’aleshores. Arribaren de matí i per la vesprada anaven acaçant la gent pel passeig i per tota la ciutat, fins ben entrada la nit. A uns quants ens va costar un sprint fenomenal pel carrer Ferrocarril d’Alcoi fins buscar recer a la galeria Lucas, ja en la República Argentina. Al capdavall, vam tenir una bona excusa per pegar una ullada a una grapat de quadres. Però no em pregunteu de qui eren.

El diari El País del dia 1 de setembre deia que No ha sido autorizado el festival de música que iba a celebrarse en Gandía entre la noche del pasado sábado y madrugada del domingo, por razones de higiene [nyas, coca!]

2013. Gairebé 2 anys del 15-M. Un nou i alhora vell, antic i arrelat esperit de revolta. Una societat exhausta, desmoralitzada. Una Gandia en recessió. Un grapat de joves que ens mouen a l’esperança. Una nova falla popular i combativa... i que no falla!

Bona sort i bon viatge, companys!

Comentaris

Rafa Faus García ha dit…
Molt bon article, Jesús. A més fa veure la llum, no tot a les falles és blavero, com semblava. Enguany, molts anys després, anirem a vore-les a València, encara que només el cap de setmana.
N'hi ha de tot, com a tots els llocs, però a Gandia, si més no, almenys es fan bons llibres i s'escriu correctament, cosa que no passava fa unes dècades. Ara bé, els del PP intenten sempre poar ahí i al voltant de l'Església. Fins aviat.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD