LA MALTRACTADA MEMÒRIA DE DON SINIBALD

Malauradament, la memòria és fràgil. Però si és insegura, abans de fer públic un fet, s'hauria de provar i comprovar. Amb aquest article intente corregir un dels nombrosos capgiraments que patim darrerament: de les paraules, de l'ètica i de la història. Ara va i resulta que un dels adalils del progressisme a la nostra comarca l'han fet (per dues voltes) un líder de les dretes. Viure per a veure.
Aquest article es va publicar a l'edició comarcal de Levante EMV el passat 6 de març. Però no hi ha enllaç o 'link' possible. 



SINIBALDO GUTIÉRREZ MAS NO ERA CONSERVADOR

   Sempre llisc amb atenció els records històrics que ens conta Vicent Palmer a les planes de Levante-Safor. És clar que coneix no solament moltes anècdotes sucoses, com la que narrava d’un encontre, diguem-ne incòmode, entre José Ferragut Gomar, republicà fugit de la policia i disfressat de dona, i el diputat Sinibaldo Gutiérrez, al port de Dénia. Segur que Palmer no solament coneix anècdotes sinó bona part de la ‘intrahistòria’ recent de Gandia. Aquella part viscuda, sentimental i privada que els documents oficials no solen reflectir.

   Tanmateix, per allò del suum cuique (a cadascú ‘lo seu’) voldria comentar el qualificatiu de ‘conocido político conservador gandiense’ que adjudica al diputat Sinibaldo, qui des de 1893 dóna nom a l’antic carrer Vicaris.

   Sinibaldo Gutiérrez va nàixer a Barcelona i va morir a Madrid el 1907 però pertanyia a una família de militars d’arrels pregones al Cadis liberal. En els inicis del XIX s’havia instal·lat a Gandia el tinent Coronel José Agustín Gutiérrez Machado, qui casava amb la gandiana Dolores Ferrer Ducos. Va formar part del consistori revolucionari del trienni liberal i el 1838 seria comandant militar de Gandia.

   Entre altres fills va tenir a José Gutiérrez Ferrer, brigadier de cavalleria, qui va casar amb  Àgueda de Mas y de Sanz. Era seguidor de Prim i va participar en la batalla d’Alcolea en la Gloriosa de 1868.

   El seu germà Dimas va ser elegit alcalde de Gandia durant la I República, càrrec al que va renunciar per seguir com a president del sindicat de regs de l’Horta. Dimas va ser oncle i alhora sogre de Sinibaldo Gutiérrez Mas.

  Sinibaldo, amic de Cristino Martos, de Sagasta i de Canalejas, es va estrenar com a diputat pel districte el 1872, durant el sexenni liberal, quan substituïa en el seu escó el general Domingo Ripoll, destacat progressista de Vilallonga, que era nomenat capità general. A Madrid va votar en favor de l’adveniment de la I República i, des de 1886,  va dominar l’acta pel districte de Gandia i va aconseguir posar a l'alcaldia molts homes de la seua confiança, com ara José Gómez Mazparrota i Francisco Romaguera.

  El 1901 es vivia al districte electoral una de les eleccions més discutides i polèmiques entre liberals i conservadors. Sinibald Gutiérrez resultava guanyador, una vegada més, però per una escassa diferència de vots. El cunyat del marquès de González, Federico Trénor (aquest sí, conservador) va interposar un recurs: però el Tribunal d'Actes Greus va confirmar Gutiérrez en la seua acta.

  Moltes altres coses es podrien contar de Gutiérrez Mas, qui mereix una biografia més detallada. Junt a l'enginyer i polític republicà Donato Gómez Trevijano va ser un dels principals promotors en la formació a Londres de la societat “Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited” (1890).

  En tot cas, sí convé destacar que el poder dels Gutiérrez es basava més en el prestigi sociopolític que en la força directament derivada de la propietat. Sinibaldo, un gran emprenedor, publicista (va ser promotor de l’únic diari gandià que hem tingut a la història) i un polític esbellussat i ben actiu, no es va enriquir en absolut sinó, ben al contrari, va deixar les seues filles en una situació econòmica penosa.

  Val a dir que durant prop d’un segle, els liberals foren revolucionaris i innovadors front als partidaris de l’Antic Règim o carlins. Després, entre ells nasqueren diverses famílies: moderats, progressistes i demòcrates. Entre els darrers es desenvoluparen els republicans i els socialistes. Liberal, per tant, ni era ni és una paraula unívoca o necessàriament lligada al conservadurisme.

  Finalment, caldria revisar la datació o els personatges de l’anèctoda que narra Palmer. L’alçament republicano-socialista i llibertari contra la guerra del Marroc va ser el setembre de 1911 (raó per la qual fugien Ferragut i altres líders). Sinibaldo havia faltat l’any 1907.


Imatges: retrat: llibre Gandia 1881-1980.
www.todocoleccion.net; www.fotocasa.es

Comentaris

Salvador Alegret ha dit…
Molt bon post. Has vist la correspondència entre Sinibald Gutiérrez i el seu oncle Sinibald de Mas i Sans de l'Arxiu Municipal de Gandia?
Gràcies per l'observació. Sé que hi ha documentació de Sinibald de Mas l'Arxiu de Gandia, però no sabia que era correspondència entre oncle i nebot.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD