Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

FOTÒGRAFS DEL FOC I DEL VERD ENCÉS

Imatge
El projecte col·lectiu i col·lectivitzat ‘Més enllà del foc’ ha esdevingut, ara com ara i sobretot, un projecte de fotògrafs... d’estetes i filtradors de llums però també de persones sensibles i compromeses amb el seu entorn humà i un paisatge que xafiguen tots els dies i tothora; i que se l'estimen. 
Àlex Oltra, Àlex Ruiz, Juantxo Ribes, Natxo Francés i Ximo Ferri constitueixen, sense dubte, una ‘colla’ ben representativa dels fotògrafs profesionals que treballen a la Safor. A hores d'ara, a més a més, porten una gran experiència acumulada. Un gran capital anímic i de records, de segur reflectit en uns arxius formidables. 
La veritat és que la gent de la Plataforma dels Pobles (no gose nomenar ningú en concret; la major part són amics) han armat un bon ‘tinglado’. Són especialistes en ‘muntar’ coses, en atiar les consciències i en moure l’esperit 'col·laboratiu', un adjectiu novedós per a un sentiment tan antic com la persona humana. En veritat, allò mateix que encara…

"MEL DE ROMER" O LA TELEVISIÓ ALTERNATIVA (AUIR I)

Imatge
El col·lectiu Mel de Romer ja és alguna cosa més que un grup d’amics que filmen coses. Al davant i al darrere de les millors causes, no solament donen testimoni de moltes coses que els mitjans de comunicació solen obviar sinó que han encetat un dinàmica, esperem que imparable, en el sentit d’elaborar i treballar per noves ètiques i estètiques, lluny  dels mitjans que es compren i es venen per un grapat d’euros. Afortunadament, no ‘tot’ està comprat i venut.
En aquesta ocasió ens regalen amb un vídeo sobre l’Auir. Una platja i una llenca d'arena que, al meu veure, caldria reconvertir en una devesa arbrada. Com era fa uns tres segles. Com és, encara, la petita pineda a la vora de la finca de ‘Rústicas SA’. El cas de Guardamar del Segura és un bon exemple del que es pot fer i dels guanys paisatgístics, mediambientals i econòmics que se’n poden derivar. De segur, revaloritzaria tot el que estigués prop. La devesa del Saler també n’és un altre exemple, més proper. D’altra banda, el que …

LA TEORIA DELS CABUTS

Imatge
Ara mateix, acaba d’eixir un nou volum de la revista Afersi, amb ell, un article meu sobre aquella vella dèria d’investigar, ni menys ni menys, la policia. Tanmateix, sobre això ja n’he parlat en algunes entrades. Vaig a canviar de pal, de terç, per recordar una idea que li vaig sentir al director d’aquesta revista, l’impagable Manuel Ardit Lucas, i la personificació de la qual podria ser perfectament el seu editor, Vicent (S) Olmos i Tamarit.

Vivim en un país de “Cabuts”. Potser no som un país (país!) vertebrat, conscient o amb projectes de futur (i menys ara). Però està ple d'homenots que sí creuen en el seu país, que estan disposat a lluitar fins el darrer alé per la causa o les causes en què creuen; que tenen capacitat i constància; que són petits grans herois. I, la veritat, és que està més ple del que ens pensem. Jo en conec un bon grapat, com ara Vicent i Manuel (i així, de passada, espere quedar més bé que malament, amb ells).


Malgrat tots els malgrats, aquestes persones són…

"ESCRACHES" I "ESCRACHES"

Imatge
Vaja per davant que no sóc partidari d’envair els àmbits íntims de ningú. Ni per un costat ni per l’altre de l’espectre polític. Els uns no justifiquen els altres, ni molt menys.


  Tanmateix, tot seguit, cal dir que els “escraches” de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques arriben després d’un llarg i intens camí per tractar de participar en la vida pública i incidir pacíficament en un problema que la immensa majoria veiem com a clau i prioritari per l’escandalós de les desigualdats i de les injustícies que posen de relleu.


  La mateixa Constitució Espanyola de 1978, especialment en els seus articles 8 i 23, així com en el 27 (educació), 48 (joventut) o 105 (administració pública) fa una crida permanent a la participació dels ciutadans en els assumptes públics o a la pròpia obligació dels poders públics de promoure-la. Al capdavall, això és l’essència d’una democràcia viva i no congelada o ‘morta viva’, com ens està passant ara. 


 Allò cert és que el membres de la PAH s’han trobat…

UN SOTERRAR LAIC

Imatge
És curiós però significatiu i essencial. L’absència d’intervenció eclesial molt sovint dona més humanitat als actes fonamentals de la vida. I especialment a l’acte suprem i final que és la mort.

*  Ben cert és que les diverses religions i creences, en el nostre cas la catòlica, han ‘professionalitzat’ els moments més importants d’una vida: la naixença, el matrimoni, el decés. Alguns oficiants estan a l’alçada de les circumstàncies, però no tots.

*  Aquesta sensació se m’ha fet especialment viva en el soterrar de Pilar Fuster Peiró. Francament, no la coneixia amb molta intensitat, però sempre m’havia resultat agradable i simpàtica. Coneixia, això sí, un dels seus germans i el seu fill major, company i amic de la meua filla.

*  Edu, Joan, Carol i el conjunt de la seua família i amics van demostrar que és molt més cà…

LA IMPOSIBLE IDENTITAT DE L'ARXIVER

Imatge
Normalment, la gent no acaba de saber què som ni què fem els arxivers. Potser siga en part culpa nostra.

  Allò cert és que gairebé sempre ens identifiquen amb les biblioteques i els bibliotecaris.  A vegades penses si té sentit que hi haja dues paraules diferents que són 'Arxiu' i 'Biblioteca' o si, donat el confusionisme quotidià,  ja no sabem què són documents originals i què són llibres.

A Levante TV intente explicar un poc aquestes coses, i algunes altres, a l'entrevista, feta per Gustavo Clemente, de la qual deixe l'enllaç.

(Es tracta de l'informatiu de Levante TV de dimecres 10 d'abril, minuts 25,14 a 36. Hi ha també una finestra i accés directe a la dreta sota l'epígraf 'La Entrevista')