Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

"PAÍS VALENCIÀ" O LES ARTS DE PROHIBIR I DE CREAR

Imatge
Els qui venim d’una “concepció moderna” de País no hem tingut mai problema de reconéixer la identitat històrica del Regne de València. Fins i tot, en certs contexts oficials, no hi ha més remei que utilitzar el nom ‘neutral’, si bé amb l’indefugible regust d’artificialitat, de pegat, i en bona mida, de renúncia a eixa modernitat implícita i explícita que es vivia quan s’emprava, majoritàriament, el nom de País Valencià.
  A què ve ara intentar prohibir a les Corts Valencianes allò que ve reflectit al mateix Estatut d'Autonomia? Són ganes de marejar la perdiu, de fer ‘política’ en el pitjor sentit de la paraula, de restar, d’enfrontar en lloc de sumar. No serà més positiu assumir la grandesa de símbols com ara el poeta Estellés (com fa la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua), en lloc de blasmar-lo i estrangeritzar un indígena insigne?
La política del ‘tot val’, fins i tot allò de prohibir per prohibir, perquè “mane jo”, és certament perillosa. Dividim forces, sumem descrèdit, …

LA HISTÒRIA, ENCARA

Imatge
Bernardo TOMÁS BOTELLA. El condado de Dénia en tiempos de Alfonso el Viejo: rentas y poder señorial. València: Universitat de València i Ajuntament de Dénia, 2013.
Em sembla bastant palés que a mida que se’ns enfosqueix el futur anem restringint les nostres mirades al passat, ofegats com estem per un present que ens pot semblar inexplicable.
  Té encara sentit la història? cal continuar furgant en l’ahir per acabar sentint la impotència de l’ara mateix i la grisor dels núvols que anuncien maltempsada?
  En qualsevol cas, cal no desistir: seguir escarbant arxius, ordenant dades i intentant explicar: perquè, evidentment, reconstruint el passat, d’alguna manera intentem explicar i explicar-nos.
  Per aquests i molts altres motius, l’obra de Bernardo Tomás Botella, encara que tinga un títol d’allò més ‘tradicional’ i potser gelat, continua interessant-me, malgrat els giravolts comptables que, al capdavall, acaben il·lustrant moltes coses, com ara els mecanismes d’enriquiment de les oligarquie…

SILENCIS QUE CLAMEN AL CEL

Imatge
Sembla que el programa de Jordi Èvole sobre l’accident del metropolità de València ha tocat el cor de moltes persones. Tanmateix, el que realment commociona és el control i la compra de voluntats que, amb èxit, es va exercir des del poder. Quanta gent va actuar o callar per por? Perquè els mitjans de comunicació, valencians o foranis, no van aconseguir el que Jordi sí ha aconseguit? Van ser ells mateixos silenciosos o van topar amb la indiferència?
   Com deia ben bé el diputat Perelló, entrevistat al programa de ‘Salvados’, ens ho hauríem de fer mirar –els valencians, en aquest cas-. Estem comprats i venuts? Estem en ‘outside’? Perquè cada dia, i ben prop nostre, hi ha silencis i paraules comprades, pors i informacions que, ben sovint, arriben quan ja és massa tard. Un exemple senzill i proper és el d’un setmanari que s’autoproclama progressista i independent, tot prostituint aquestes paraules. I d’exemples així n’hi ha a cabassos.
  Entre la feblesa o la inoperància del que queda del…