"PAÍS VALENCIÀ" O LES ARTS DE PROHIBIR I DE CREAR



  Els qui venim d’una “concepció moderna” de País no hem tingut mai problema de reconéixer la identitat històrica del Regne de València. Fins i tot, en certs contexts oficials, no hi ha més remei que utilitzar el nom ‘neutral’, si bé amb l’indefugible regust d’artificialitat, de pegat, i en bona mida, de renúncia a eixa modernitat implícita i explícita que es vivia quan s’emprava, majoritàriament, el nom de País Valencià.

  A què ve ara intentar prohibir a les Corts Valencianes allò que ve reflectit al mateix Estatut d'Autonomia? Són ganes de marejar la perdiu, de fer ‘política’ en el pitjor sentit de la paraula, de restar, d’enfrontar en lloc de sumar. No serà més positiu assumir la grandesa de símbols com ara el poeta Estellés (com fa la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua), en lloc de blasmar-lo i estrangeritzar un indígena insigne?

  La política del ‘tot val’, fins i tot allò de prohibir per prohibir, perquè “mane jo”, és certament perillosa. Dividim forces, sumem descrèdit, guanyem en insolidaritat i intolerància; i comprem punts en la tómbola d’un canvi encara més traumàtic i dolorós. 


Imatge de la portada de Las Provincias. www.turismo-comunitat-valenciana.es

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD