ELOGI D’UNA ARXIVERA



  Els fallers, els polítics, els escriptors i molts altres col·lectius tenen el costum de festejar-se mútuament bastant a sovint. Així es diverteixen, fan sopars homenatges cada dos per tres i augmenten la seua autoestima. Avui et faig un homenatge a tu i demà, potser, me’l faràs a mi. I la cosa va rodant.

  No pretenc que ara, els arxivers, fem exactament el mateix. Bo estaria! Fins i tot, jo diria, els darrers homenatges que he contemplat en els nostres ambients s’han fet més aviat a alguna glòria força llunyana en l'espai i el temps o, per contra, a l’altre extrem, per un condicionant mortuori, malauradament tràgic i primerenc.

  Per això mateix, en la recerca d’un punt d’equilibri, és cert que em plau, ara, parlar bé d’una companya. Una persona pròxima que ja porta un bon grapat d’anys portant avant l’Arxiu Municipal de Dénia: Rosa Seser Pérez.

  No vaig a negar de cap manera que li dec algun favor. Tampoc no negaré que tot just divendres passat ens va rebre, als companys que vam acudir al ‘seu’ territori, com a ‘reis’. Vam esmorzar,vam dinar junts... però també vam aprendre molt de com muntar, crear, estimar i difondre una exposició molt més enllà i ençà del que diuen els manuals ‘ad hoc'. Literalment, des de la creació a casa pròpia (reproduint, per exemple, els ‘redolins’ de les eleccions medievals) fins la difusió ‘a domicili’ (putting out system)als instituts. Sense entrar en la qüestió de la identitat i la marca de tota una ciutat, amb 400 anys lluint el títol corresponent. Sense cap dubte, l'Arxiu Municipal de Dénia ha aconseguit, ací, esdevenir 'el centre històric'.

  També vam fer una reunió productiva. En ella es van concretar no poques idees que haurem de fer realitat des de l’Associació d’Arxivers i des del col·lectiu professional: al voltant de la valoració de documents, sobretot, així com de nous cursos i projectes que haurem de emprendre.

  Rosa va demostrar que sap organitzar, sap acollir i sap moure’s com peix en l’aigua entre alcaldies i gabinets de protocol. Sense estridències, sense escarafalls, però amb efectivitat i puntualitat de rellotge.

  Una de les coses que més admire de Rosa, després de molts anys de coneixença, és la conformació i solidificació d'un bon equip de treball: ben conjuntat, ben avingut, ben coordinat, on cadascú juga el seu paper sense soroll i amb suavitat. Això és fer cos, crear estructura i eixamplar la família.

  Rosa ha sabut passar, amb constància i treball, d’un arxiu sense ordinadors a un arxiu que de segur encararà amb èxit els reptes de la nova administració electrònica. N'estem convençuts: perquè gaudeix de la confiança d'uns i altres, té els peus en terra i un estil, una marca i una capacitat de bon fer.


Foto: Rosa Seser, de roig, junt a la regidora de cultura de Dénia, Pepa Font.
restaureantesendenia.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD