Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

30 ANYS D’UNIVERSITAT D’ESTIU:

Imatge
ENTRE LA MEMÒRIA I EL FUTUR.



  Feliçment, la Universitat d’Estiu de Gandia, de la ma de la Universitat de València, ha arribat als seus 30 anys. Una edat sens dubte madura per afrontar la situació difícil que vivim, per reinventar-se i difondre una nova praxi i concepció  d’una cultura que se’ns cau de les mans.
  El repte de futur és doble: per un costat és necessari enfortir els suports i els vincles institucionals en un moment en què la cultura i l’educació sovint són considerats un llast en compte d’una potencialitat creativa. L’altre repte, precisament, està ací mateix: en fer  que el pes institucional o burocràtic no llaste sinó que siga la plataforma per potenciar l’experiment i la provatura, fins i tot el risc, que està en l’origen de l’avanç científic i social.
  Paradoxalment, després de tres dècades, els inicis d’aquesta universitat semblen una època llunyana i nebulosa quan, certament, no ho és tant. 1984 va ser un any clau: el del naixement d’un departament de cultura munici…

EUROPA, EUROPA!

Imatge
La Universitat d'Estiu de Gandia, enguany, 
sembla estar bastant assortida de defensors d'Europa. Un d'ells, Joan Romero (geògraf empeltat d'historiador, d'economista, de polític i de moltes altres coses) ens va regalar amb un bon discurs, global i coherent, en el que ens recordava l'època daurada en que a Europa hi havia un consens de dretes i esquerres al voltant de l'estat del benestar. Un consens que va anar trencant-se amb la crisi del petroli, dels anys 1970, i amb el naixement de l'anomenat neoliberalisme (Milton Friedman; Reagan, Tatcher...), el qual es troba darrere de la justificació ideològica dels actuals retalls.
  És evident: qui, entre els progressistes, no té recança de l'espenta de reconciliació i cohesió social que va viure l'Europa de la postguerra, aquella Europa que ens enlluernava, fins fa quatre dies, per la combinació de pacificació, convivència, democràcia, cultura i altres valors tan cobejats per nosaltres…

EL DESGAVELL DIGITAL: HISTORIADORS I ARXIVERS

Imatge
A l’anterior entrada comentàvem com era de difícil la ‘convivència antiga’ entre arxivers i historiadors. Tanmateix, abans i ara, em sembla, arxivers i historiadors parlem poc, ben poc. Amb o sense internet.
  Anaclet Pons o, a l’altra banda, l’holandés Erik Ketelaar, són alguns dels escadussers personatges que parlen llenguatges mutualment entenedors i més o menys equiparables. Tanmateix, la realitat quotidiana és ben diferent. Els arxivers no hem sabut comunicar als historiadors el sentit, el concepte o la realitat d’un fons, l’estructura de les séries i grups de séries com a espill i reflex d'una organització... No hem fet massa comunicació ni didàctica dels tresors que servem, dels quals n’és important molt més l’estructura i el fluir més que no la individualitat anècdòtica d'un o un altre paper. Parlem, en el nostre argot, del ‘context de producció’ d’un fons o una série; però rarament hem col·laborat amb historiadors de la política o del dret a l’hora de configurar una …

ABANS DEL DESGAVELL DIGITAL

Imatge
No està mal que un historiador dedique el capítol central del seu llibre (el desorden digital: guía para historiadores y humanistas) precisament als arxius.
Ben cert és que la realitat i la vivència dels arxius, des del punt de mira dels investigadors i dels usuaris, ha estat durant molts anys alhora gloriosa i penosa. Gloriosa per les sensacions que portava aparellada la consulta de vells lligalls: tota una litúrgia on s’entremesclaven la mística, la reverència, la sensualitat i el plaer davant del document. Era el caldfred de l’anticipació de la troballa: quina sorpresa ens depararia la propera consulta? Amb què i amb qui ens retrobaríem, després de segles de silenci?
L’arxiu, així, esdevenia una mena de restaurant per als famolencs de coneixença primigènia.
Tot alhora, però, alguns arxivers i altres funcionaris feien d’oficiants i sotmetien els investigadors a un control gairebé carcerari, a una permanent vigilància en la què es demanaven targetes, permisos i cartes de recomanació, es…