ABANS DEL DESGAVELL DIGITAL


No està mal que un historiador dedique el capítol central del seu llibre (el desorden digital: guía para historiadores y humanistas) precisament als arxius.

Ben cert és que la realitat i la vivència dels arxius, des del punt de mira dels investigadors i dels usuaris, ha estat durant molts anys alhora gloriosa i penosa. Gloriosa per les sensacions que portava aparellada la consulta de vells lligalls: tota una litúrgia on s’entremesclaven la mística, la reverència, la sensualitat i el plaer davant del document. Era el caldfred de l’anticipació de la troballa: quina sorpresa ens depararia la propera consulta? Amb què i amb qui ens retrobaríem, després de segles de silenci?

L’arxiu, així, esdevenia una mena de restaurant per als famolencs de coneixença primigènia.

Tot alhora, però, alguns arxivers i altres funcionaris feien d’oficiants i sotmetien els investigadors a un control gairebé carcerari, a una permanent vigilància en la què es demanaven targetes, permisos i cartes de recomanació, es prohibien bosses i plomes o bolígrafs, no es podien copiar les fitxes... les sales d’investigadors, de vegades, semblaven com el menjador d’una presó, corol·lari de l’encarcerament al que estaven sotmesos els documents.

Tot això s’ha acabat, per a bé o per a mal. Potser un altre dia parlem de la segona part, evidentment, digital. Encara no he enllestit el llibre d’Anaclet Pons. Ni tan sols el capítol central.

Anaclet avisa: és una guia per a historiadors i humanistes, preferentment de l'acadèmia. Però la curiositat humana és infinita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD