COMPARTIR EL TREBALL


Malauradament, els qui estan al càrrec de la cosa pública (el terme ‘polític’ està certament desvalorat) no solen anar sobrats de virtuts com la sinceritat. Diuen que ens volen fer tornar a la ‘senda’ del creixement, però no saben molt bé com fer-ho, menys encara de forma solidària, a les ordres com estan de poders internacionals i financers.

La bona qüestió és que si bé hi ha algun símptoma de creixement, molt moderat, a França i Alemanya, no hi ha cap senyal que l’atur puga ni tan sols apaivagar-se. A més a més, creixement econòmic no és sinònim de més treball per a més gent sinó potser al contrari, donats els avenços tecnològics.

De manera que ens trobem davant la paradoxa que alguns, ja entrats en edat, hem de suportar més càrrega de treball i sous menors mentre que els nostre fills i joves se les veuen i se les desitgen per trobar una feina (que ja no goses qualificar com a digna).

No estic al corrent dels darrers dictats o debats entre economistes però és evident que l’atur dessagna la nostra societat i la veu dels qui plantegen, amb sinceritat, que ni hi ha ni s’esperen més llocs de treball, a penes se sent.



Arribats a aqueix punt hauríem de començar a pensar i debatre si no val la pena que compartim la feina que hi ha; o com haurem d'encarar un futur sense llocs de treball per a tots. Jo crec que n’hi ha feina, i molta; i serveis per cobrir. El problema és la voluntat i la capacitat de finançament. Pel que a mi em toca, individualment, estaria disposat a repartir i compartir la meua feina, sempre que es reforçaren els mecanismes polítics de solidaritat de forma equilibrada. No, com sempre, a càrrec dels de sempre.



Imatges: cn.fotolia.com i www. feec.cat.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD