LA VALL DEL VERNISSA, POÈTICA

Cal reconéixer que els lletraferits són força agosarats. 
Han omplit de poesia un gavell de pobles, tot penjant paraules i rimes als seus balcons. Estellés s'ho mereix. 
Sobretot, la humanitat que canta i que ens fa d'espill.



Potser el més bonic haja estat ‘la balconada’, com s’ha deixat impregnar molta gent, pels versos, i com han sorgit recitadors inesperats, apassionats, anònims i veraços. Entre ells un grapat de xiquetes.

Us deixe amb un poema d’Estellés que ni és d’amor, ni de mort, ni religiós, ni de pa o frumentari. Segons em va informar Maria Josep Escrivà, es va publicar a l’any 1978, dins del llibre ‘Taula Parada’, si bé podia haver-se escrit molts anys abans. 

Cançó de l’home parat al cantó

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d’on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Passaven -i ell les mirava-
parelles d’enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l’home no s’hi movia
perquè era l’home parat.

Llums que s’apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
i en el rostre d’aquell home
una amarga dignitat.



Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l’home parat.

Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d’espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d’orgull i humilitat.

Algú va avisar l’alcalde,
i l’alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” als qui duien
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d’un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l’home, l’home parat.

Nota anecdòtica: que em perdone la presentadora de l’acte d’ahir, a Ròtova, però va emprar una definició poc poètica, en excés geogràfica, per referir-se a la Vall del Vernissa: una sub-comarca. Convindreu amb mi que el prefix no és, precisament, subliminal. Potser 'contrada', 'foia' o qualsevol altre nom hagués estat més agradós. Reconeixent, això sí, que es tracta d’una subcomarqueta, a cavall de la Safor i la  Vall d’Albaida.

Foto: Europapress (o a saber de qui)

Comentaris

Els poetes fem el que podem. Després hi ha els geògrafs i els historiadors com tu..., per a fer-hi la resta, hehe. Hala!, ja m'has picat. A tu et voldria veure jo en rigorós directe, després de treballar tot el dia, i fent quasi tots els papers de l'auca, davant d'un públic tan exigent com el de Ròtova ;)
I mira, posats a puntualitzar informacions i mancances, a Internet sí que hi ha una pàgina bastant útil, on hi ha aquest "Cançó de l'home parat...", i molts més, i on diu que 'Taula parada', que és el llibre on s'inclou (això ho pots saber per google, com tot el que existisca en aquest món), és de l'any 1978. Et faltava buscar amb una miqueta més de fe: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/estelles-nins/#taula

Salut! I gràcies per apuntar-te a recitar, eh...? Ho vares fer francament bé.
Sí que és cert, no tinc massa fe en la web si bé, al capdavall, la fem entre tots. En qualssevol cas, m'estime més una consulta de persona a persona que no pegar-li als clicks.
Gràcies pels elogis.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD