UN CENTENARI ESPERAT (PER POCS)

La guerra del Francés (1808-1814) va donar i encara dona molt de si. Com totes les guerres. S’hi tracta de situacions límit sobre les quals es recreen personatges, històries, ‘pel·lícules’ i mites com el Dos de Maig o el Palleter. De les guerres naixen i moren règims i cultures. Sobretot, mor molta gent. I amb la sang, potser, arriba la revolució.

Ja hem fet alguna entrada en la que esmentàvem un personatge clau d’aquest període: l’arquebisbe de València Joaquim Company i Soler.

Descregut de mi, tanmateix, després de dècades de recrear històries, em pregunte, una vegada més, quin interés té açò, dos-cents anys després.

Podríem tirar ma de l’argumentari tradicional: el passat, les arrels, la identitat, el patrimoni immaterial... però no em satisfà. Francament.

Podríem fer una lectura a la contra: ‘ens agrada la història’, per això fem centenaris: una excusa per parlar-ne. Seria un poc com allò de l’art per l’art. Però tampoc no em satisfà.

Potser cap, tanmateix, la lectura cívica: estem construint una societat, una ciutat, una cultura: i cal pescar o fonamentar-se en la història. Podríem, així, fer una versió ‘didàctica’: la història ens ‘il·lustra’ i ens serveix de base i fonament.

Al capdavall, però, no cal tanta floritura conceptual. La història és, senzillament, el que vivim, en la seua dimensió temporal i social. No hi ha més; en realitat, podria ser prou amb això.

Un altre dia parlarem dels Company i de Gandia -i de més coses-: perquè, a la fi, l’interesant del tema no és que el bisbe va faltar el 1813, ara fa dos-cents anys. Joaquim Company ha estat bastant conegut i reconegut, si bé estaria bé repassar com els cronistes han passat, encargolats, per damunt o per baix del seu afrancesament. En canvi, a la pel·lícula, apareixen altres personatges que no esperàvem, com ara l'alcalde Joaquim Company Pérez, noble, comerciant i col·laborador dels francesos, el seu germà 'lo menistre'' a Madrid o Joaquim Company Abargues, diputat a les corts pel 1850. Tot ells cultes, protagonistes de l'escena pública i moderats. Benvinguts.

Foto: 'El Palleter', quadre de Joaquim Sorolla. foroxerbar.com

Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
O senzillament ens ompli i ens divertix treballar i llegir sobre el passat.
En efecte, així és. Però de vegades ataca l'escepticisme; o et preguntes amb qui vas, per què i cap on.
Salutacions històrico-musicals!

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD