Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

LA TRANSICIÓ I ELS INICIS DE SAÓ

Imatge
A propòsit de Vicent Cremades Arlandis L'ésglésia en la transició: el fet nacional al País Valencià: la revista Saó (1976-1983) Oliva, Riu Blanc, 2013

No per casualitat, la revista Saó naixia el 1976: un any d'incerteses i d'esperances. D'aportar i de construir. Encara amb el flaire i l'impuls vaticanista, Saó naixia i s'obria a una societat valenciana que es descobria a si mateixa, en aquest cas des de l'àmbit eclesial més obert i renovador.
Això va costar car al consell de redacció de la revista, que tingué no pocs problemes amb les jerarquies eclesiàstiques. Com en tantes altres qüestions, l'impuls i la força del canvi va ser insuficient, també, al si de l'Església Valenciana.
No obstant això, Saó ha tingut una constància i continuïtat envejable en un context on era i és habitual abandonar.

Cal felicitar, així, tots aquells que han fet possible aqueix rec continu, sobretot els qui han portat el major pes i han anat fent torns en una carrera de relleus…

ADÉU, AL TALL

Imatge
Deia Vicent Torrent, líder del grup Al Tall, que quan van ser a Alcoi, el Xavi Castillo els va amollar: diuen que se'n van. Però com són majors, després ja no se'n recorden!
La meua família nuclear, en ple, va estar al 'Cap i Casal', en el seu concert d'acomiadament. Vam poder reviure i repassar tota una època de cançons, de sentiments i d'esperances que ens han acompanyat al llarg de les nostres vides. I a lo gran!
Moltes sensacions s'hi trevessaven: records i cants; la veu neta de Torrent i l'esgarrada de Miquel Gil; complicitats, melodies, històries didàctiques, 'eliseus climents' i tutti quanti... i la distància indefugible entre el País de la sala on ens trobàvem i el país real, potser un altre.
Malauradament, molts dels temes que es cantaven continuen d'actualitat, sobretot l'opressió desvergonyida i la marginalització de la llengua. També la manca de referents simbòlics i col·lectius, comunament acceptats, que Al Tall ha tractat de c…

ARXIUS EL·LIPTICS

Imatge
A PROPÒSIT DE LES PROPERES  JORNADES D’ARXIUS VALENCIANS.


Els arxius històrics, des de fa temps, tenen un problema de narrativa important. No s’expliquen bé. Massa cientifisme, poca visibilitat. Massa erudició, poca comprensió. Massa memòria històrica, poca percepció de les necessitats dels ciutadans presents...
(Joan Soler Jiménez, en la seua aportació al proper número de la Revista d’Arxius, que aplega les ponències de les VII Jornades d’Arxius Valencians)
Malgrat els esforços que s’han fet, potser insuficients o enfocats malament, els arxius continuen sent uns grans desconeguts; i un misteri les coses que hi fem els arxivers. Entre l’allau informatiu d’internet - amb sant Google inclòs- i les fonts originals i autèntiques estem nosaltres; certament, en un lloc estratègic. Tanmateix, continuem sent un apèndix gairebé anònim. També en la nova era de la informació?


Potser s'ha repetit massa allò de la 'memòria col·lectiva', els 'investigadors' 'l'administració&…

PARTIT I BADAT

Imatge
El nou d'Octubre ni es veu ni es viu com el dia nacional del País Valencià. Sembla evident que estem partits i badats. Partits en tres províncies, Alacant d’esquena; amb una crisi important d’autoestima i autoconeixement, amb múltiples partits a l’esquerra que semblen trobar-se farcits de recels mutus i ser incapaços de construir una alternativa al folklorisme superficial i a tantes altres coses; amb els discursos nacionals entrevesats, on les concepcions d'Espanya, Regne de València, País Valencià i Països Catalans tenen una convivència més que complicada.
   I, tanmateix, persisteix la necessitat de compartir un mínim denominador comú, de construir un dia nacional on tots capiguem. És un repte irresolt que desllueix i desmotiva cada acte que es fa. Una assignatura pendent de la transició democràtica. Però és alhora un repte.
  Després, ja diferirem en les finalitats, els mètodes o els temps. Però caldria, si més no, aprendre a conviure i estimar el territori i el país que habi…