ADÉU, AL TALL

Deia Vicent Torrent, líder del grup Al Tall, que quan van ser a Alcoi, el Xavi Castillo els va amollar: diuen que se'n van. Però com són majors, després ja no se'n recorden!

La meua família nuclear, en ple, va estar al 'Cap i Casal', en el seu concert d'acomiadament. Vam poder reviure i repassar tota una època de cançons, de sentiments i d'esperances que ens han acompanyat al llarg de les nostres vides. I a lo gran!

Moltes sensacions s'hi trevessaven: records i cants; la veu neta de Torrent i l'esgarrada de Miquel Gil; complicitats, melodies, històries didàctiques, 'eliseus climents' i tutti quanti... i la distància indefugible entre el País de la sala on ens trobàvem i el país real, potser un altre.

Malauradament, molts dels temes que es cantaven continuen d'actualitat, sobretot l'opressió desvergonyida i la marginalització de la llengua. També la manca de referents simbòlics i col·lectius, comunament acceptats, que Al Tall ha tractat de crear i potenciar.

Afortunadament, hi havia representants i gent de tots els colors de l'esquerra. S'hi deixava traslluir admiració i estima pels nostres veïns illencs i catalans, una estima amb no pocs entrebancs per ser popular i recíproca.




En qualsevol cas, és precís estar agraïts a tot allò que Al Tall ha fet per dignificar i crear una música popular valenciana: una música que ja portem al cor i a les venes.

Tres hores d'emoció ininterrompuda va durar l'espectacle.
Hi va participar, entre molts altres, la Nova Muixeranga d'Algemesí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD