EL 15 M A LA "CASA DE LA MARQUESA"

Hi ha una vella, antiga i arrelada polèmica sobre si els moviments alternatius deuen entrar a les institucions, al joc polític  i a l'exercici de majors o menors dosis de poder. Hi ha, és clar, positures més puristes (cal evitar tota contaminació) i d'altres més matisades: caldrà influir-hi, o participar-hi, però sense renunciar als principis.

En aquesta presentació del dia 14 se m'han travessat alguns d'aquests sentiments. Al meu entendre, caldria encoratjar els qui queden del 15-M, els 'plataformistes' contra les hipoteques i "tutti quanti" perquè prenguen els llocs institucionals i de responsabilitat que molts (no tots) ocupen de forma indigna.

Al llibre que presentàrem dijous a la "Casa de la Marquesa", un espai amb connotacions aristocràtiques evidents, com es veu a la foto, potser, es va fer palés un clivell cada dia més palés: els qui ocupen espais de privilegi no estan disposats a 'baixar del burro' mentre que els lluitadors més agosarats no pretenen, tampoc, ocupar aqueixos llocs. Amb la qual cosa, crec, tenim un futur agre i fosc.

Potser no podem esperar molt dels sectors més conservadors, si bé en ells s'hauria de fer més evident la seua pluralitat; sobretot per part dels sectors més embeguts per un cristianisme més obert i sensibles al patiment.


Francament, m'acontentaria amb què els sectors més moderats de l'esquerre reconeguen els seus errors quan van ocupar el poder; i que n'aprenguen la lliçó de la seua feblesa i claudicació davant dels poders fàctics. I que des de l'esquerre que lluita al carrer entenguen i reconeguen, que en algun moment caldrà banyar-se el culet amb gestió i responsabilitats concretes: precisament per fer viables i executables les utopies en la terra; i no solament al cel.

A la foto de capçalera, realitzada per Eudald Gonzàlez, hi són quatre dels entrevistats al llibre La transició democràtica: mirades i testimonis: Elvira Ferrer, Ximo Vidal, Paqui Llopis i Eduard Bononad. També hi som els coordinadors, Vicent Cremades i jo mateix. He recuperat en un altra imatge el rostre de Joan Antoni Torres, també entrevistat al llibre, el qual distribueix Sendra Distribuïdor, amb seu a Picanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD