AMOS OZ I EL COMUNISME

Potser alguns ja sabeu que no sóc especialment lletraferit. Si més no, en temes literaris. Tot i això, he d'admetre que la literatura modula, matisa i, al capdavall, s’aproxima més a l’ànima humana que no una història generalista, detallista o erudita (evidentment, també hi ha d'altres menes d'història).

Em ve això al pensament arran d’un dels paràgrafs d’Una història d’amor i de foscor, escrita originalment, en hebreu, per Amos Oz. És clar que correm el perill de traure-ho de context. Avui vivim de traços, de flashos, de tweets, més que no d’històries llargues, calmoses o intenses però plenes de giragonses com la vida mateixa.


Tot i el perill, no em resisteisc a subratllar-lo, reproduir-lo i emmarcar-lo pel que té de matís i de superació d’una noció del comunisme molt sovint lligada a la consigna, al dogma i a la simplicitat vital i interpretativa. Un comunisme, simple, que de vegades continue veient reproduït després de tants anys. Fins i tot, o sobretot, per joves. Com no hem evolucionat i millorat una miqueta més? Com és que caminem, sembla que inexorablement, cap al maniqueisme de classes o nacional i, amb això, a un esperat i estult 'xoc de trens'?




... el teu avi era un comunista convençut, però no un bolxevic. Per a ell, Stalin era com Ivan el Terrible. Era, com dir-ho, una mena de comunista pacifista, un naródnik, un comunista-tolstoixik contrari al vessament de sang. Li feia molta por el mal que s’amagava dins l’ànima dels homes: sempre ens deia que un dia hi hauria un govern popular que compartirien tots els homes honestos del món. Però que primer calia abolir a poc a poc els estats, els exèrcits i les policies secretes, que només després es podria parlar d’igualtat entre rics i pobres.. però no de cop, no fos cas que es vessés sang, calia fer-ho a passos... segons ell, era primordial convèncer el món que la iniquitat i l’explotació eren malalties de la humanitat i que la justícia era l’única medicina possible... qui intente fer-ho d’un glop provocarà una desgràcia, farà córrer rius de sang. Només cal veure el que en Lenin i l’Stalin han fet a Rússia i al món sencer!





   El problema de Trotski, Lenin i companyia, pensava el teu avi, és que van intentar posar ordre al món en funció dels llibres de Marx, d’Engels i d’altres grans pensadors semblants a ells, que potser coneixien de memòria totes les biblioteques, però que no sabien res de la vida, de la maldat, de la gelosia, de la mesquinesa, de la perversitat ni de la joia per la desgràcia dels altres... El teu avi creia en dues coses: la compassió i la justícia. Però creia que sempre les havíem de posar juntes... Aquest era el seu punt de vista: una mica menys d’organització i una mica més de compassió.

Imatges: mediaisla.net i cherilyneagar.com

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI