EL GOVERN VALENCIÀ ENS LLENÇA A MANS DELS CATALANS


La reciprocitat impossible




Potser resulta simple el títol. També paradoxal. Però té visos de ser cert. I si no, discutim-ho.

Els valencians ja fa temps que tenim problemes per trobar el nostre propi camí. Quan la transició a la democràcia actual no vam saber tancar bé la guerra dels símbols, la qual va ser certament destructiva i va fer nàixer una ‘Comunitat’ artificial i no gens sentida pels qui havíem lluitat per un País Valencià modern i europeu; com tampoc pels conservadors i evocadors de l’antic i gloriós Regne.

Tot i això, si bé al bell mig d’una certa grisor, en els temps de govern de Joan Lerma (1982-1995) es va crear un entramat institucional valencià com no havia existit des de segles, inclosa una radiotelevisió autonòmica.

Els temps de govern del Partit Popular han suposat una utilització de les estructures existents (fins a la seua extinció, com és el cas de la RTVV) més que no una consolidació o reforçament.

L’ambició desmesurada de poder, d’enriquiment i de creació de xarxes clientelars ha produït, entre moltes altres coses, una manipulació i un exhauriment irresponsable dels recursos financers. Ens hem quedat sense finances pròpies i dues de les entitats més emblemàtiques i poderoses, la CAM i el Banc de València, han passat a mans de la banca catalana.

Ara mateix, la pèrdua de Canal 9 suposa un colp mortal a la possibilitat d’establir unes relacions amb Catalunya que siguen d’igual a igual i no condicionades per una inferioritat manifesta. La tan cantada reciprocitat possible en la visió de cadenes autonòmiques ha caigut en un pou negre i impracticable.


Tot alhora, però, la visió i utilització normal de la nostra llengua, en l’àmbit televisiu i dels mitjans de comunicació, ens ‘condemna’ a una dependència de Catalunya. Més que no mai. Ex-treballadors de canal 9 i tots aquells interessats en disposar de mitjans en la nostra llengua haurem de pidolar a Barcelona la creació d’una delegació, d’una sucursal o del que siga, que ens console una mica d’altres sucursalismes que ens han conduit on estem. Vergonya, senyors, vergonya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD