Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

LA JOIA DE LA CORONA NO ES TOCA (AUIR II)

Imatge
El moviment ciutadà de Gandia es troba en un moment interessant. La platja de l’Auir i el desig de mantenir-la verge està mobilitzant un conjunt important de persones i grups que, sembla, van a promoure un referèndum local tot posant en qüestió el projecte urbanitzador que vol engegar-se (ja era hora! diria Rústicas, S.A.-). 
Ahir mateix, els tècnics i dirigents del moviment ecologista, Xavier Ròdenas i Jesús Villaplana, van donar a conéixer els seus estudis, informes i alternatives sobre el tema, els quals s’emparen en una abundosa legislació europea, estatal i autonòmica.

Sembla que hi ha un bon clima i una voluntat col·lectiva per buscar eixides de futur que no siguen agressives i que no continuen el model de la nostra platja obrada (i que tampoc enceten d’altres models més elitistes de turisme residencial).
Potser allò més interessant del tema és que hi ha alguna cosa més que els grups i les persones ‘de sempre’ o els pata negra ecologistes; i aquesta és una bona oportunitat per fer …

EN EL DIA DE LA PAU ...

Imatge
A propòsit del llibre Germans del sud, d’Héctor Bofill.  Barcelona: Edicions 62, 2014.

El darrer llibre de Bofill, premi Joanot Martorell de narrativa, sembla dur un to eminentment provocador. No solament imagina una Catalunya imperial de la qual es vol independitzar una hipotètica mossarabia (l’actual Castella), sinó que duu paràgrafs especialment durs i esfereïdors en boca del seu protagonista, Marius Gal·lè.
Així, la guerra és definida com ... el tabú que domina els nostres temps pel qual cap disputa no es pot resoldre a Europa mitjançant les armes... o sense conflictes, a Occident fa massa anys que no hem produït res. Ens limitem a viure de les rendes del passat.

Per rematar-ho, a la contraportada ens podem trobar: Els pobles veïns sempre s’acaben fent la guerra. Alguna cosa ens corca per dins i ens demana que torni a emergir el conflicte, tornar a posar morts damunt la taula. La guerra, aquesta paraula que, de tan terrible, sembla màgica, la guerra sense quarter...
Aquestes afirmaci…

CARLOS TAIBO A GANDIA

Imatge
Potser el moviment llibertari d’avui no és el que era en els anys 1930. Ha estat i està en els marges, en les vores del ‘sistema’. Però persones com Carlos Taibo estan fent un gran esforç per actualitzar, renovar, posar al dia i traure l’anarquisme dels tics i dels sectarismes que el fan extremament minoritari.
Ahir, els companys de la Confederació General del Treball de Gandia, amb Carlos, van aconseguir un poc de tot això. Van ocupar els locals de Foment AIC (una institució de tradició burgesa i empresarial) i, a més, van concitar l’interés de moltes persones inquietes que busquen alternatives sense etiquetes marcades o amb altres marques no precisament llibertàries.
Taibo va ser molt clar i didàctic alhora que molt precís, concís i matisat en les seues afirmacions. Evidentment, anar en contra de l’estat, de les eleccions i del santíssim creixement té un alt preu i un risc elevat: el de ser titllat d’utòpic i inconscient.
Tanmateix falta fa que es posen damunt de la taula aquelles …

UNA CRÒNICA DE L'ENSENYAMENT GANDIÀ

Imatge
A propòsit de Abelardo HERRERO ALONSO. El Instituto Ausiàs March y la enseñanza pública en Gandía desde la década de los años 30. Gandia: CEIC Alfons el Vell i Ajuntament de Gandia, 2013.
Certament estem davant d'una crònica detallada: gairebé (des de la meua deformació professional) davant d'un 'arxiu bis' o arxiu amb rodes. Cada document trobat és citat, exhumat i descrit amb fidelitat notarial i gairebé amb veneració.
Això ens permet ser realment prolixos i detallistes a l'hora d'aproximar-nos a la història local de l'ensenyament secundari i de bona part del món educatiu gandià del segle XX.
Al llarg de les seues planes (i sobretot des de la perspectiva que donen els documents municipals) podrem comprovar com va nàixer la primera escola pública a Gandia, l'esforç gegantí i la paciència per crear un Institut d'Ensenyament Secundari, el qual donava les seues primeres passes a la plaça del Rei en Jaume durant el curs 1933-1934 (aleshores, encara, com …

UN VIATGE ESCÀPOL

Imatge
Fer un viatge potser no siga una mala manera de començar un nou any, un nou temps: un itinerari més per omplir la maleta dels records i de les fotografies...Un viatge en part banal, però també essencial.
Ara mateix, em sembla com si només restés el balanceig d’una branqueta, després del revol d’una cadernera elegant, volandera, minúscula, tot just guaitada des d’un edifici funcional, massiu, ple d’enrenou més que no de música, en el terme d'un poble que, potser, mai no voràs per dins ni des de dins.
      Us deixe algunes fotografies, que espere us resulten agradoses


Pedra, paisatge i ferro. Ronda i la serra de Grazalema al fons.




Conxa a la porta que duu al bell pati del museu municipal de Ronda,  antic palau de Mondragón


No està del tot malament el petit però intens museu dels bandolers de Ronda.  Una part important és l'arxivística, amb registres vitals dels bandolers,  així com els retalls d'hemeroteca i els llibres.