CARLOS TAIBO A GANDIA

Potser el moviment llibertari d’avui no és el que era en els anys 1930. Ha estat i està en els marges, en les vores del ‘sistema’. Però persones com Carlos Taibo estan fent un gran esforç per actualitzar, renovar, posar al dia i traure l’anarquisme dels tics i dels sectarismes que el fan extremament minoritari.

Ahir, els companys de la Confederació General del Treball de Gandia, amb Carlos, van aconseguir un poc de tot això. Van ocupar els locals de Foment AIC (una institució de tradició burgesa i empresarial) i, a més, van concitar l’interés de moltes persones inquietes que busquen alternatives sense etiquetes marcades o amb altres marques no precisament llibertàries.

Taibo va ser molt clar i didàctic alhora que molt precís, concís i matisat en les seues afirmacions. Evidentment, anar en contra de l’estat, de les eleccions i del santíssim creixement té un alt preu i un risc elevat: el de ser titllat d’utòpic i inconscient.

Tanmateix falta fa que es posen damunt de la taula aquelles coses de les quals els nostres polítics, i molts de nosaltres, no sabem o no volem parlar: no créixer per créixer o amb desmesura; compartir el treball; parlar no solament de benestar material sinó d’altres tipus de benestar i de necessitats; parlar de solidaritat, de responsabilitat i d’autogestió.


No està gens malament. Més encara: és absolutament necessari. Tot i això, quan baixem a la realitat dels col·lectius i de les organitzacions alternatives, hem de reconéíxer, crec, les debilitats i les contradiccions humanes. Més encara si volem fer front a unes estructures estatals que també els neoliberals diuen no voler, però que en realitat utilitzen en el seu guany particular.

Potser el que vaig a dir és una altra utopia encara més irrealitzable, però em sembla que el conjunt dels sectors progressistes hauríem de tenir el coratge, la força, la coherència i la confiança mútua suficient com per obrir, dins de la pluralitat, altres camins de convivència i d'acció política front als retrocessos i involucions múltiples que estem patint i vivint.

Comentaris

Jesús: gràcies per donar-ne notícia. Encara no he pogut escoltar mai Carlos Taibo en directe, però tinc entès que no decep les expectavies que sempre crea al seu voltant. No ha de ser anècdotic, ni un detall menor, aquest propòsit de renovació i d'actualització de determinats moviments ideològics. Trobe que és vital, si volem mantenir la credibilitat d'aquelles opcions de canvi, o de millora, que no perdem de vista l'evolució de la societat en general, per a bé i per a mal. Em pareix fonamental renovar, no l'essència, però sí el llenguatge, les maneres, fins i tot les proclames, perquè si no pareix que ens hem quedat encallats en el temps, que no som conscients de com canvia el món al nostre voltant. Perquè en som conscients sabem que no ens agrada i el volem canviar. Així és que benvingudes siguen totes les mostres i les manifestacions i els discursos que fan veure com a real aquella llumeta d'esperança en què volem creure.
Certament, una cosa que em preocupa és la repetició de 'tics' un poc sectaris que ja vaig viure de jove. Això de, innocentment, creure que tens tota la raó del món i que tots els altres (una elevada majoria) estan enganyats. Com ben bé dius cal renovar els llenguatges, els missatges, i encendre il·lusions perdudes.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD