LA JOIA DE LA CORONA NO ES TOCA (AUIR II)


El moviment ciutadà de Gandia es troba en un moment interessant. La platja de l’Auir i el desig de mantenir-la verge està mobilitzant un conjunt important de persones i grups que, sembla, van a promoure un referèndum local tot posant en qüestió el projecte urbanitzador que vol engegar-se (ja era hora! diria Rústicas, S.A.-). 

Ahir mateix, els tècnics i dirigents del moviment ecologista, Xavier Ròdenas i Jesús Villaplana, van donar a conéixer els seus estudis, informes i alternatives sobre el tema, els quals s’emparen en una abundosa legislació europea, estatal i autonòmica.

Sembla que hi ha un bon clima i una voluntat col·lectiva per buscar eixides de futur que no siguen agressives i que no continuen el model de la nostra platja obrada (i que tampoc enceten d’altres models més elitistes de turisme residencial).

Potser allò més interessant del tema és que hi ha alguna cosa més que els grups i les persones ‘de sempre’ o els pata negra ecologistes; i aquesta és una bona oportunitat per fer créixer una consciència i una acció cíviques que vagen més enllà de la denúncia puntual o de l’oportunisme de partit.

Tal com es comentava a la conferència-assemblea, caldrà fer un bon marqueting i plantejar alternatives clares i intel·ligibles per una majoria. Però també cal plantejar vies creïbles i viables per al futur d’allò que ens resta de la nostra devesa o restinga marítima, ja majorment coberta d’apartaments i d'hotels.


A hores d’ara, de fet, l’Auir és un espai en part idíl·lic, però segurament no tocar res de res siga gairebé impossible o irreal. Si continuen abandonant-se els camps de cultiu, per exemple, pot quedar un espai bastant desestructurat, farcit de xalets isolats i runes.

Refer una pineda, al capdavall l’estat originari de la devesa cap al segle XVIII, és una idea que ve plantejada en alguns informes i que em sembla d’allò més atractiva. Ja ho he comentat alguna vegada.

D’altra banda, caldria plantejar també què fer, per exemple, amb ‘la trilladora’, on abans s’hi treballava amb l’arròs. Potser refer i reutilitzar les instal·lacions?

Cal també recordar que l’Auir no és marjal: és devesa, arena, i per tant, un altre ecosistema diferenciat. Precisament la restinga que va aïllar un tros de mar que, amb els temps, esdevindria marjal, aiguamoll o pantà.

Allò evident és que cal tractar l’Auir amb molt de tacte i estima. Per acompanyar-lo i millorar-lo. És un cosa que els humans també sabem fer. I en algun moment caldrà demostrar-ho. I és evident que molts ho creguem possible i viable. El sentiment cívic i compartit dels gandians pot ser el magma catalitzador.


Fotos: www.skyscrapercity.com i ondaranjacope.
Conferència al casal Jaume I: foto meua.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD