Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

ELS TRÉNOR, TRANSFORMADORS DE LA DEVESA I LES MARJALS (AUIR VI)

Imatge
Federico Trénor i Bucelly, fill major del militar i comerciant irlandés Tomás Trénor, va iniciar un procés continu de compres que el convertiren en un dels principals propietaris de la Safor i de tot el País Valencià. No sols comprava marjals i deveses. També muntanyes i heretats de regust senyorial. D’aqueixa manera, esdevenia “hereu” dels grans nobles en la preeminència econòmica, política i social.


El primer contracte entre el ducat decadent i Federico va tenir lloc el 1869 quan, a més de comprar l’Alqueria del Duc, es va fer també amb el molí de Santa Maria i una almàssera a Oliva, pels quals pagava una bona quantitat de 230.000 rals. Va ser el 1876 quan va comprar la devesa de l'Auir i, un any després, arribaren a un acord pel qual el duc li venia tots els drets i accions que li corresponien sobre els terrenys marjalencs i erms situats a Xeresa-Xeraco.

Trénor abonà al duc cent mil rals pel ‘dret als terrenys pantanosos’ i 40000 rals pels ‘drets a la percepció de censos i endarr…

SUÁREZ I (LA MARXA PER) LA DIGNITAT

Imatge
Suárez. Rajoy i molts com ell venen a dir-nos que Adolfo Suàrez, el Rei Juan Carlos i alguns més foren artífexs d'una transició democràtica i d'un consens certament difícil. 
Tanmateix, s'obliden d'una qüestió fonamental. Vist amb perpectiva, el que sí va saber fer Suárez és llegir i interpretar, des del Règim, que hi havia una Espanya plural, tant políticament com nacionalment. Va ser un polític oportú, sobretot, perquè va donar legalitat als sindicats i a una oposició democràtica que omplia els carrers de gent delerosa d'acabar, ja d'una vegada, amb el franquisme.
Que al dia d'avui la memòria de Suàrez servisca per obviar que una munió de persones enorme, vinguda de tot arreu de l'Ibèria, està reclamant DIGNITAT, és certament d'una escassa per no dir nula visió moral i política.


Què volem amb les marxes? Ens trobem en una situació límit, és cert, diuen els manifestos de la marxa per la dignitat. Tanmateix, la pregunta és: quines forces tenim, quina o…

UN DOCUMENT IMPAGABLE (AUIR, V)

Imatge
Francament, la fangor històrica al voltant dels marjals i de la devesa de la Safor i de la Marina valenciana és un tema que fa temps m’obsessiona. Jo vinc més aviat del secà transformat en tarongerar. Però sempre he admirat no sols la visió dels ullalls i lluents sinó també l’esforç constant del llaurador de marjal, en lluita permanent amb l’aigua i les pluges; els pins de les dunes; les polles i cap-verds dels bassals o el perfil del mas-fortalesa de l’alqueria del Duc, allà on comencen els camins d’aigua, el senill i el borró.

El fet de trobar-nos davant d’un conjunt d’elements tan divers i canviant va també relacionat amb un esdevenir històric particularment heterogeni, polèmic, amb marxes avant i enrere; jurídicament complex i socialment explosiu.
Hi ha els poderosos planant pel domini i control; els llauradors dels pobles, afanyosos de colonitzar i traure suc i fruits d'un territori verge. I, darrerament, els constructors i gestors del turisme de masses, plantats davant de la m…

HISTÒRIES DE DEVESES (AUIR, IV)

Imatge
Una vegada més, amb el punt de mira posat a l’Auir, ens preguntem per un passat, per uns passats, certament dinàmics i contradictoris, lligats a la llenca arenosa del nostre litoral.

No fa massa, passant potser desapercebudes, es publicaven unes notícies sucoses sobre El Vedat, uns terrenys comunals i boscosos que travessaven la Valldigna des de Cullera fins a Xeraco. Uns dunars que es salvaren de la desamortització de Madoz, la de 1855, però que finalment foren romputs o aterrats pels llauradors de la seua vora, en els inicis del segle XX.
Segons l’Ajuntament de Tavernes, pel 1896, la propiedad de este municipio de este monte lo constituye una faja de tierra arenosa, dejada inculta por los propietarios de terrenos colindantes, en la que vegeta el pino y espeso matorral que siempre fomentó para resguardar los cultivos anteriores y posteriores de las arenas movidas por los vientos de Levante y Poniente. L’extensió era d’unes 45 hectàrees i sembla ser que es tractava d'una plantació p…

BANDOLERISME I POLÍTICA

Imatge
Les fines o no tan subtils línies que separen l'acció política i la violència han impregnat i caracteritzat les bambolines o entreteles del poder. Al llarg dels segles s'ha tatxat els enemics polítics de sediciosos, avalotadors, insurgents, revoltats i tants d'altres adjectius. En tot cas, allò que s'ha pretés era deixar els enemics fora del sistema. Però, i quan els avalotadors prenen el poder?

Casos ben recents i frescos en tenim i, tanmateix, és una vella i antiquíssima història. En el treball que us enllace a continuació (punt 1.3, p. 52 i ss.) hi ha alguns exemples en què la policia es veu obligada a reprimir a liberals i, tot seguit, als seus contraris, els absolutistes o reialistes. Des de les bambolines, les presons i les quadrilles de bandolers s'enlaira un fum, una boira, que sembla vol ser permanent i sobre la qual els historiadors hauran d'intentar vessar llum, en lluita amb els documents 'classificats'. Front a la foscor, l'obscurantisme…

TRANSICIÓ MODÈLICA O TRAÏDA?

Imatge
Fa poques dècades i, fins no fa massa temps, hem vingut sentint una munió de veus i altaveus que cantaven les excel·lències d’una transició, pacífica (?), que ens va portar des del Franquisme a una democràcia a nivell europeu. Aquella transició formava part d’una onada global de moviments democratitzadors que s’encetava amb la revolució dels clavells de 1974, de Portugal, i es continuava a Espanya, a l’est asiàtic, a Llatinoamèrica i acabava amb l’esclafit dels països de teló d’acer en els darrers 1980.

Aquell moment històric comportava un pacte no escrit de silenci, una amnistia doble (als opositors empresonats i als que ho podrien ser pels abusos dictatorials) i una moderació exemplar de les forces polítiques, tant les que derivaven del ‘règim’ com els socialistes i comunistes.

Tanmateix, no solament autors acadèmics, sinó també un cert clam popular, han vingut veient i sentint més i més inconvenients i imperfeccions a la tan lloada transició, presidida pel monarca Joan Carles I.


Sobre…

DELS QUI NO SÓN ALS ARXIUS

Imatge
James S. Scott és un d'aquells autors que deixa petjada. Nascut el 1936, és professor a la universitat de Yale i viu a Wiscosin (EEUU). Ha escrit un grapat de llibres en la línia d'investigar les formes de resistència dels més febles. Va investigar, sobretot, el camperolat del Vietnam i Malasia. Amb els anys, ha arribat a escriure línies tan clarividents com aquestes que em reprodueix el meu amic Bernat Martí i no em resistisc a re-difondre. Són d'una finor i agudesa gran en una anàlisi que sap copsar                                                 allò que ens passa desapercebut.
Certament, hi ha moltes coses que no passen als documents i que han estat intensament viscudes. No tenim més que repassar la nostra pròpia vida.
"Es muy posible que las infracciones de la ley y la desobediencia, discretas, anónimas y a menudo en complicidad, hayan sido siempre, a lo largo de la historia, el método de acción política preferido por las clases campesinas y subalternas, para quie…