ELS TRÉNOR, TRANSFORMADORS DE LA DEVESA I LES MARJALS (AUIR VI)


Federico Trénor i Bucelly, fill major del militar i comerciant irlandés Tomás Trénor, va iniciar un procés continu de compres que el convertiren en un dels principals propietaris de la Safor i de tot el País Valencià. No sols comprava marjals i deveses. També muntanyes i heretats de regust senyorial. D’aqueixa manera, esdevenia “hereu” dels grans nobles en la preeminència econòmica, política i social.


El primer contracte entre el ducat decadent i Federico va tenir lloc el 1869 quan, a més de comprar l’Alqueria del Duc, es va fer també amb el molí de Santa Maria i una almàssera a Oliva, pels quals pagava una bona quantitat de 230.000 rals. Va ser el 1876 quan va comprar la devesa de l'Auir i, un any després, arribaren a un acord pel qual el duc li venia tots els drets i accions que li corresponien sobre els terrenys marjalencs i erms situats a Xeresa-Xeraco.

Trénor abonà al duc cent mil rals pel ‘dret als terrenys pantanosos’ i 40000 rals pels ‘drets a la percepció de censos i endarreriments’. Tot i això, la compra es realitzava sense trobar-se solucionats els plets que el duc mantenia amb els comuns de Xeresa i de Xeraco sobre la possessió de les marjals. Trénor va continuar amb els plets i sembla que va pactar amb Xeresa i Xeraco alguns beneficis per al comú, com ara la construcció de les escoles.

La plena propietat, doncs, no es va fer efectiva fins 1880, però des del mateix moment del pacte amb el duc s’engegava un ambiciós procés transformador. El juliol de 1877 es presentava ja un projecte per a dessecar els marjals de Xeraco, Xeresa i Gandia, al qual s’afegiren algunes modificacions i addicions en els dos anys següents. Finalment, el 10 de setembre de 1879 s’autoritzava Trénor ‘perquè, salvant el dret de propietat i sense prejudici de tercer’ pogués dur a terme el projecte de dessecació. 

La conseqüència de tot això fou l’eixamplament del conreu de l’arròs. A les darreries de 1885 demanava permís per a un total de 150 hectàrees. Aquestes fitaven amb altres arrossars i tenien una cota encara més baixa. Era l’única eixida. Per Reial Ordre de 12 d’abril de 1886 la sol·licitud seria aprovada. A la seua mort, el 1897, són 150 les hectàrees dedicades a l’arròs, mentre que les altres 215 continuaven ermes.


En el procés de substitució de l’antic poder ducal i senyorial, els Trénor s’havien fet també amb cases al carrer del Palau del Real, amb l’alqueria del Duc o amb l’hostal dels Borja a Xeraco (i amb el palau dels Mirasol a Guardamar). Com canviava la història d’un desarrelat irlandès, enllistat en les files de l’exèrcit britànic!


Cap a 1915, els seus hereus sol·liciten posar una guarda en una finca que descriuen com a pantanosa y arenal, gran parte de ella inculta, destinada a arroz, cacahuet y huertos de naranjos.

Pel 1933 la gran finca que venia de mans dels ducs era administrada ara, des de València, per Benito Altet Llombart, en nom del Banco Hipotecario de España. Aleshores era descrita com una hacienda denominada ‘Dehesa’, Pantanos y Venta de Borja, situada en  los términos municipales de Gandía, Jeresa y Jaraco... que comprende una superficie de 7.954 hanegadas (594 ha, 63 a i 83 ca) de las que corresponden y estan enclavadas en término de Gandía 3.366 hanegadas. Ens diu Batiste Bofí que aqueixa venta  de Borja estava prop de la torre de guaita.

Il·lustracions: escut dels Trénor i retrat de Tomàs Trénor i Palavicino: es.wikipedia.org. Arrossars al capvespre: www.minube.com . Arrosars entre Cullera i la serra de Corbera: harcajmv.blogspot.com.
Font principal: PONS, A. i SERNA, J. Un negoci de famílies: els Trénor i els Vallier a la SAfor del segle XIX. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1996.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD