LA PRIMERA REPÚBLICA A GANDIA


És natural que el record de la II República estiga més viu per més proper en el temps. Però tampoc hauria de provocar un  oblit  de la Primera o  el desconeixement de la tradició secular de republicanisme, el qual arrela en els moviments democràtics, associats a l’ala més esquerrana dels liberals del XIX.

Això no vol dir, tampoc, que ens posem a sobrevalorar la potència d’una Primera República que va nàixer ja tocada i que no va poder consolidar-se per un gavell molt divers de raons. Entre elles, un conflicte armat a tres bandes entre el govern de la República, els carlins, per la dreta, i els propis republicans federals per la seua esquerra.

Les actes municipals gandianes, del seu costat, semblen reflectir una certa tebiesa de la corporació municipal que, en qualsevol cas, tracta d’adaptar-se a la ‘situació’ (política) de cada moment. Un capteniment bastant diferent al d’altres indrets, com ara Alcoi, on la I Internacional feia bullir els carrers i l’obrerisme.

El 20 de febrer de 1873 el regidor Oltra manifestava que el Ayuntamiento debía felicitar al Presidente del poder ejecutivo y adherirse a la forma de gobierno acordada por la cámara, y este cuerpo municipal, abundando en los mismos deseos que el Sr. Oltra, acordó que por conducto del Sr. Presidente se felicite al gobierno de la República, ofreciéndoles su cooperación y apoyo para el sostenimiento del orden y de la libertad. Si més no, la redacció de l’acta sembla revetllar poc entusiasme i la declaració d’adhesió sona a circumstancial. Cal tenir en compte que aleshores l’alcalde era Josep Merí. El mateix que ho era des de 1868 i el mateix que tornaria a ser-ho el 1874 fins a la Restauració borbònica d’Alfons XII.


Pel maig de 1873 hom parlava per primera volta d'ajuntament popular i el mes de juny acordaron que la piedra que existe en la plaza mayor de esta ciudad con la inscripción de plaza de la Constitución se varie esta con la de plaza de la República Federal, que es el sistema de gobierno que hoy nos rige y que la bandera nacional se reforme con otra tricolor. Una vegada més, té tota la pinta de ser una decaració ‘ad hoc’, amb poc entusiasme. En realitat, encara no s’havia proclamat la República Federal. Això sí: Pi i Margall havia pujar a la presidència del govern, l’11 de juny, i el 17 de juliol es presentava el projecte de constitució federal que mai no arribaria  aprovar-se.

Precisament el 16 de juliol de 1873 el govern preguntava
a este ayuntamiento (presidit per Merí) y voluntarios de la República si están conformes en defender las instituciones que nos rigen sosteniendo el orden y el imperio de las leyes sea cual fuere la bandera de rebelión... por unanimidad acordaron se diga a dicho señor Gobernador por mi conducto como lo egecutó que siempre estarán al lado de la autoridad superior para conservar el orden y la tranquilidad y dispuestos a sofocar cualquiera tentativa de rebelión que intenten los enemigos del gobierno'. Hom tractava, per tant, d’un ajuntament ‘d’ordre’ que prompte acordaria una reunió dels majors contribuents per d’assegurar la seguretat i 'tranquil·litat' dels seus habitants.



Finalment, arribà la revolució cantonal; també, fins i tot, a Gandia. Des del dia 19 de juliol el poder local era ocupat per una Junta Revolucionària presidida per Francesc Gregori, un personatge nou en el panorama polític. La Junta suprimiria l’impost impopular de consums i el de llocs públics. Tanmateix, en veure el caire guerrer i virulent que prenia el cantonalisme i la seua repressió a València, Alcoi o Cartagena, la Junta va abandonar i el dia 30 del mateix mes, en un gest sorprenent, demanava a l’Ajuntament el seu retorn en la direcció municipal.

Com veieu, no sempre trobem als arxius allò que ens agradaria veure. Però les coses són així. Al capdavall, potser, no vinga mal recordar que la República és, al capdavall, un sistema d’estat sense rei. Hi ha moltes classes de repúbliques, però qualsevol d’elles, si més no, requereix una hegemonia social i, si es vol consolidar, un consens ample.






Fotos. Primera: http://www.ecorepublicano.es/
Segona: Alícia Izquierdo: visita de l'Associació Republicana de la Safor a l'Arxiu Històric de Gandia.
Tercera: Revolució del Petroli. ca.wikipedia.org. L'"arrastrà" de Pelletes. Quadre de Ramón Castañer ubicat a l'Ajuntament d'Alcoi.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gràcies Jesús per donar-nos aquestes lliçons d'història republicana tant a nivell d'Estat com a nivell de la ciutat.
Per construir aviat una III República, hem de conèixer el millor possible que va ocórrer en la I i en la II. Malauradament la història oficial i els historiadors dels que han guanyat, ens omplin les pàgines de mentires i de manipulacions.

Salut i República.

Vincens.
No serà fàcil promoure o construir una tercera república, però tampoc no és impossible. En tot cas, crec, cal no demanar-li a una república més del que és: un règim d'estat sense rei, que de per si no garanteix la justícia o un triomf de les esquerres.

Salut i força

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD