Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2014

EL PARTIT DE L'OLI

Imatge
Sembla que els partits són les organitzacions encarregades de viabilitzar la participació política, l’organització dels poders i de l’estat.
Està bé la seua pluralitat perquè reflecteixen matisos i formes de veure el món. Fonamentalment entre les esquerres i les forces progressistes.
Tanmateix, hi ha alguna cosa que ens falla: quan es tracta de donar una alternativa al poder de les dretes ens dividim i encallem en faccions, personalismes i dogmatismes que dificulten sobremanera la governança alternativa.
És possible combinar la coherència amb la versalitat? els projectes col·lectius amb les persones individuals? les majories amb el respecte a les minories (i a l’inrevés), el realisme pràctic amb l’ambició utòpica?

No està gens clar; i el que no m’agradaria és que l’amenaça del tripartit amb que ens vol fer por la dreta siga, al capdavall, certa. Potser caldrà posar oli i lubricants diversos en els engranatges d’una esquerra complicada en la que sovint ens mirem el melic, els serveis pres…

LA TRANSICIÓ, L’OBLIT I LA MEMÒRIA

Imatge
Unes notes de Paul Preston i una presentació,
a la Font d’En Carròs, a càrrec de Jesús Puig Noguera
El pacte de l’oblit va ser indefugible en el context dels anys setanta, quan hi havia un búnquer ben armat. Tanmateix, el pacte de l’oblit no va deixar de comportar una immensa injustícia: les víctimes que van haver de silenciar les seues penes durant 40 anys van continuar callades.
Franco sempre va voler mantenir la supurant divisió entre vencedors i vençuts. Tanmateix, la transició a la democràcia es va fonamentar en una transacció entre diverses Espanyes: la part més progressista i moderada de l’Espanya franquista, l’Espanya de les víctimes de la dictadura que va renunciar a les venjances i ajustaments de comptes, i la immensa tercera Espanya que volia una normalització dins d’una Europa democràtica. Un dels costos d’aqueixa transacció era que els familiars de les víctimes de la dictadura, els afligits i els seus descendents, no tingueren reconeixement dels seus patiments... tot això ha…

HI HA ALGÚN PROJECTE O IDEA DE PAÍS VALENCIÀ?

Imatge
Potser s’hagen escrit prou coses sobre el nacionalisme i el País Valencià i, a hores d’ara, la nostra esquerre al·ludeix a la necessitat d’una recomposició del sentit i del poder autonòmic.


Tanmateix, en el debat plantejat pel PP a les corts valencianes sobre els Països Catalans no em va semblar sentir o intuir cap idea o projecte del que ha estat, és o serà el nostre país; i menys encara de la seua relació amb els germans o cosins germans catalans i illencs.

El PP maneja l’anti: la idea infantil, regionalista o protonacionalista: som valencians perquè no som catalans. Vaja, què fàcil i simple! No importa que ho diguem en castellà. Cap problema, ans al contrari.


Em va agradar, en general, el discurs d’Ignacio Blanco. Però tampoc no va plantejar o insinuar quin país volem, més enllà d’allò dels aturats o de la unitat de la llengua.

Mònica Oltra va anar en una línia no massa diferent i va dir coses oportunes. No va entrar al bou del catalanisme sí o no, i em sembla molt bé. Però potser va c…

PÍNDOLES D'HISTÒRIA I ÈTICA

Imatge
HISTÒRIA I MODULACIÓ Píndoles o retalls de  Tony Judt




Privatitzar
La privatització li treu a l'estat la capacitat i la responsabilitat per reparar les deficiències de la vida de la gent; elimina també aquest mateix conjunt de responsabilitats de la consciència dels seus conciutadans, que d'aquesta manera no senten la càrrega compartida d'uns dilemes comuns. L'únic que resta és l'impuls caritatiu derivat d'un sentiment individual de culpa cap a les persones que pateixen.






Idealismes

El tipus d'intel·lectual que pinta grans panorames de situacions idealitzades o improbables pot no ser la persona a qui més valgui la pena escoltar. No és una mala reflexió . Tanmateix, és clar que resulta temptador plantejar la possibilitat d'una utopia que ens faça anar endavant.

Aixó mateix, sembla, és el que es va produir durant la dècada de 1930 i algunes posteriors: feixisme i comunisme o anarquisme constituïen els horitzons de futur i de salvació, per molt que ara ens coste r…