PÍNDOLES D'HISTÒRIA I ÈTICA


HISTÒRIA I MODULACIÓ
Píndoles o retalls de
 Tony Judt





Privatitzar

La privatització li treu a l'estat la capacitat i la responsabilitat per reparar les deficiències de la vida de la gent; elimina també aquest mateix conjunt de responsabilitats de la consciència dels seus conciutadans, que d'aquesta manera no senten la càrrega compartida d'uns dilemes comuns. L'únic que resta és l'impuls caritatiu derivat d'un sentiment individual de culpa cap a les persones que pateixen.







Idealismes

El tipus d'intel·lectual que pinta grans panorames de situacions idealitzades o improbables pot no ser la persona a qui més valgui la pena escoltar. No és una mala reflexió . Tanmateix, és clar que resulta temptador plantejar la possibilitat d'una utopia que ens faça anar endavant.


Aixó mateix, sembla, és el que es va produir durant la dècada de 1930 i algunes posteriors: feixisme i comunisme o anarquisme constituïen els horitzons de futur i de salvació, per molt que ara ens coste reconéixer -ho. Joves d'un i altre caire proclamaven al vent la misèria de les velles democràcies i proclamaven utopies que contextualitzaven el gran desastre de la nostra guerra civil i de la mundial.



La mediocritat de la política.

No deixa de ser preocupant la tendència de les democràcies a produir polítics mediocres. La fina línia que separa el realisme polític del cinisme moral és molt fàcil de creuar i el preu de fer-ho, amb el temps, acaba pagant-se amb un espai polític corrupte. 

L' antipolítica

Si la política, com sempre, ha estat reemplaçada per l'antipolítica, vivim en un món postpolític. I en aquest món postpolític, despullat de significat ètic o d'una narrativa històrica, què és el que queda? Certament, no una societat. L'únic que queda, com Margaret Thatcher subratllava insistententment, són 'famílies i individus'. I els seus corresponents interessos personals, definits en termes econòmics.


El control del passat i del futur


És del tot fonamental per a una societat oberta conèixer el seu passat . Un tret que tenien en comú les societats tancades del segle XX, ja fossen d'esquerres o de dretes, era que manipulaven la història . Arreglar el passat és la forma més antiga de control del coneixement: si tens a les mans el poder de la interpretació del que va passar abans (o simplement pots mentir sobre això ) el present i el futur estan a la teva disposició . De manera que , per simple prudència democràtica, convé garantir que la ciutadania estiga informada històricament .

El ressorgiment de la por

Hem tornat a entrar en una època de la por. Enrere ha quedat la certesa que després d'una trajectòria laboral reeixida s'espera una jubilació còmoda ... hi ha la por d'un futur desconegut... A mi em sembla que el ressorgiment de la por i les conseqüències polítiques que comporta, constitueix el millor dels arguments a favor de la socialdemocràcia... com a protecció davant les amenaces a la cohesió social, d'una banda, i a la democràcia, per una altra.

L'elecció a la què ens enfrontem

El dilema al qual ens enfrontem en la següent generació no és entre el capitalisme i el comunisme o el final de la història i el seu retorn, sinó entre la política de la cohesió social basada en uns propòsits col·lectius i la erosió de la societat mitjançant la política de la por.




Espanya i la Guerra Civil

No deixa de ser significatiu que la porta més gran per la què Espanya sembla entrar a la història europea és precisament la nostra guerra civil i les seues implicacions internacionals. Unes interrelacions que anaven lligades a la inacció o paràlisi dels governs anglés i del mateix front popular presidit per Leon Blum a la França de 1936. I, de l'altre costat, a la presència de regust romàntic d'un estol d'intel·lectuals (Heminway, Orwell... ) tan lluïda com inoperant -i que sí ressalta en aquest llibre-.

Comentaris

Anònim ha dit…
La socialdemocràcia són eixos tios i ties de la porta giratòria? Eixos que es fan auto-colps d'estat? Eixos que baixen a l'infern per una escala amb barana d'or i catifa tacada de sang i petroli?

Esglai o mort?
Jo diria que el problema no està tant en les ideologies o els plantejaments com en la utilització immoral i abusiva del poder per part d'alguns. I d'aquests, que es venen per quatre pessetes (o algunes més) n'hi ha de repartits pertot arreu i, especialment, a la dreta.

Vull creure que el Tony Judt no és d'aqueixos que tu dius. Salut!
Anònim ha dit…
Persones honrades i ben intencionades hi ha per tot arreu.

La socialdemocràcia, entenen-la com a substantiu col·lectiu, històricament ha apuntalat el capitalisme més salvatge a canvi d'integrar les seues cúpules a les elits i d'oferir avanços socials reversibles en 24 hores a les masses alienades, és a dir, a tots nosaltres en major o menor mesura, tots els que vivim del nostre treball, que no tenim SICAVs ni societats pantalla off-shore.

En definitiva, representa un freny al progrés social, tant en la teoría com en la pràctica. A la vista està.

La degradació dels dirigents socialdemòcrates en publicistes socioliberals la deixem per un altre dia.

Salut i força!

Cert és que la majoria som víctimes d'una minoria que controla els grans partits i els grans interessos, però hi ha un greu problema amb l'impuls votant de la majoria o la incapacitat per articular alternatives.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT